No us penseu que estic jo per lluir parts del meu cos tan alegrement i més quan són parts que pràcticament les mostre quasi tots els dies. Bé de matí, de vesprada, dia, nit, hivern o estiu. Però anem al tema. Vosaltres creeu que un dia que et porten a un lloc nou, com és la zona del desert, que mai has estat, (bé estar sí que he estat, però no la conec a nivell correril, perquè entre altres coses els culrojos tenim terme de sobra només eixir de casa), pots tornar a casa en aquestes condicions?
La qüestió es que podeu vore com m'ha quedat la cuixa després d'un incident baixant per una senda del mas de
Chiva. Un xicotet descuit i em veig enmig d'un esbarzer que em reta a quedar-se'm la cama allí mateix, sense avisar-me ni res. Però com que no estem per a donar i menys un tros de cama, vaig guanyar en l'estiró, però l'amic ja s'havia agarrat en força. Tot i que no em vaig despedir d’ell, em va deixar la seua targeta de visita. Bona corbella passe compte d’ell!
Conclusió: Si alguna vegada per eixos tossals, camins o sendes noteu que alguna brossa se us embolica, pareu de seguida, perquè mai és romer.
Santi Garcia.
