Últim entrene del TME: Benassal - Catí

Després de conseguir mig dia lliure per poder recòrrer eixes muntanyes de Dèu. El passat dissabte 29, els culrojospelmon (Santi i jo) vam realitzar l’últim entrenament llarg per a poder afrontar la salvatjada d’Albocàsser: el I Trail Maestrat Extrem de 118 km i 3550 mts de desnivell.

El recorregut triat per a aquest últim assaig va ser Benassal - Catí, uns 40 km aprox. sobre el perfil de l’organització.

Així és que pel matí, després d’anar a vore l’arribada de la III cursa de la dona amb motiu de la lluita contra el càncer que es va celebrar a Vilafamés, vam bullir una perolà de pasta per a esmorçar/dinar, doncs haviem quedat a les 12.30h per eixir de Vilafamés.

Després de passar per Catí i deixar un cotxe, arribem a Benassal al voltant de les 13.35h. Ens acabem de preparar les motxiles, comprovem que ho tenim tot i untats de protecció solar fins les orelles, literalment, eixim a les 13.45h pel GR7 en direcció a Ares. El perfil i els diferents parcials que vam fer els podeu vore en el gràfic.

Per cert. Si no arriba a ser pel GPS que ens va deixar Oscar encara estariem pegant voltes per eixos termes de l’Alt Maestrat.

Rocalaguela, que això ja ho tenim damunt. Darrere d’una passeta una altra i arribarem a la punta. (Quina aigua més fresca tenen en Catí)

AMUNT CULROJOS!

MiM 2010: Alegria, emoció i satisfacció

El passat dissabte 15 de maig s’ha celebrat la XII Marató i Mitja Castelló Penyagolosa. Després d’un grapat d’edicions fent-la i quasi sempre amb els objectius aconseguits, enguany no podia ser menys. I es que els culrojospelmon ens hem proposat fer-la els tres junts: elbakdelcentena (2a MiM), rocalaguela (1a MiM) i jo mateix (11a MiM). El primer objectiu, com sempre es acabar, però a més resulta que pels entrenaments que hem fet i els diferents test realitzats podem estar al voltant de les 8h 30m. Ja seria massa per a la carabassa.

A les 5h del matí hem quedat tots tres per baixar a Castelló. Ens baixen Abel i Zenaida, que també ens faran suport en els controls amb tot allò que ens puga fer falta. Aparquem sense problemas a la part de darrere de l’estadi Castalia. No fa fred. Sembla que farà bon dia i que es podrà eixir en l’equipatge oficial: samarreta de tirant i pantaló curt.

Després de calentar ens dirigim a la línia d’eixida on Santi ha quedat en Sergio (1a MiM). Un amic seu i que vol afegir-se al grup. Ens situem prou endavant, doncs tothom sap del tapó que es forma al final de l’urbanització de Penyeta. Tiren el coet i eixim amb tota l’avinguda d’ample en ample. En uns segons Santi i Sergio desapareixen, mentre que Cristian i jo seguim al nostre ritme. El Garmin marca 4.16 m/km i considerem que es suficient per arribar a l’embossament en bona posició.

Arribem a la pedrera i allí ens estan esperant Santi i Sergio. Continuem tots 4 fins la Pedra de Borriol (1h 24m). Les sensacions són bones i ens trobem tots bé, Així que sense tindre de dir res continuem al mateix ritme. En la baixada fins la font de la Canal se’ns fa un poc de tapó cosa que em dona prou malícia, però al mateix temps fa que no carreguem més del compte les cames. Al creuar la ctra. de Moró hi ha un fum de gent, molts de Vilafamés que ens donen ànims, entre d’altres el pare de Santi que amb la càmera en mà ens fa unes quantes fotos.

Així arribem al control de la Bassa de les Oronetes (2h 34m). Una altra vegada gran ambient, recordem que és terreny culroig. Ja ens estan esperant Abel i Zenaida amb les bolsses corresponents per agafar el que necessitem. Ràpidament eixim del control i comencem a baixar a la rambla. Sergio ja es queda i decideix seguir a un altre ritme, doncs ja fa una estona que va forçat i si no afluixa pot pagar les conseqüències.

Només entrar a la rambla Cristian es para. S’ha notat uns xicotets calambres. No fotem. Com és posible!. Estira un poc i continuem, però al poc tropessa en una pedra fent-li donar 3 o 4 passses forçades on se li queden engantxats els isquiotibials. Pràcticament no pot caminar. Li ajudem, conforme podem a estirar, però ell mateixa es dona compte que no pot continuar i ens diu que seguim nosaltres, que ell arribarà al control de Les Useres i es retirarà. Això va ser un colp molt dur. Lògicament no podiem fer res més. Haviem de seguir. Vaig animar a Santi qui es va vore molt afectat per la retirada de Cristian, però que si alguna cosa podiem fer nosaltres era la d’arribar a Sant Joan per damunt de tot.
Entrem al control de Les Useres (3h 38m). Abel i Zenaida ens faciliten les bolsses per agafar les nostres coses i els comentem el que li ha passat a Cristian.

Santi i jo seguim cap a Sant Miquel. Al poc d’eixir del poble a Santi li costa correr cap amunt. Té molèsties als aductors i pateix per si es queda enganxat. Decidim caminar quan hi ha pendent i trotem en pla i cap avall. Tot i això arribem al control de Sant Miquel de Torrocelles (5h 03m).Allí tenim a la familia, a son pare de Santi i a Cristian, Abel i Zenaida que ens animen amb pancarta inclosa. Des d’ací pujaran fins Sant Joan per vore’ns arribar en meta. Santi aprofita i s’unta els aductors de voltaren per tal de protegir-los un poc de calambres.

Només eixir de Sant Miquel ja li dic a Santi que les 8h 30m, si no tenim grans problemas, les tenim al sac. Però no hi ha de caure en l’eufòria i anar pas a pas. Un home que estava veient la carrera ens va dir que anavem en la posició 250 i 251.
Trotem alguns trams de la prelloma i arribem a la part dura i més empinada. Santi puje ràpid, amb bon ritme i passem alguns corredors. Arribem al cim de la lloma Bernat, aprofitem el control per beure i eixim cap a Xodos. Baixem trotant tot el que podem. Ja estem al peiró de Xodos. Només ens queden les 5 o 6 revoltes i estarem al control. Just abans d’entrar al control (6h 32m) li comente a Santi que no tenim d’estar molt de temps a l’avituallament, que agafem el menjar que creguem i ja ens el prendrem pujant el Marinet.

Abans d’eixir, Santi torna a passar per l’ambulància per posar-se més voltaren, doncs abans no li ha anat gens malament.
Comencem a pujar el Marinet. Ací Alfonso, amic de Santi, ens acompanyarà una estona animant-nos. Li comente que si creu que podem estar per baix de 8h i ens confirma que sí, que depent un poc del que puguem trotar del Pla de la Creu a Banyadera.

Santi al sentir açò sembla que li han posat les piles noves. Comença a pujar com un tir. Caminant a un ritme trepidant i constant. De quan en quan em toca trotar perquè caminant no puc seguir el seu ritme. Comencem a passar corredors. Alguns d’ells porten una “pajara” de cuidao i quan els passem fan unes caretes que són per a caure de cul.

Arribem al Pla de la Creu i comentem que hem de procurar trotar tot el que puguem, a ritme molt suau i fent les passes curtes, doncs hi ha perill de calambres. De fet són diversos els corredors que estan fent estiraments agarrats als troncs dels pins. Ens queden els dos últims repetxons i estarem al control de la Banyadera (7h 35m). Les 8h estan al caure. En circumstàncies normals es pot fer l’última baixada en 20 minuts aprox. i anime a Santi. “Això ja ho tenim mascle!. L’unic que hem de procurar es no tropessar”.

Baixem trotant poc a poc, sense forçar. Em fique davant per marcar el ritme i anant controlant el temps. A Santi se li fa llarga la baixada, però no diu res. L’unic que parla sóc jo. Ja sentim la megafonia i en breu es veuen els teuladets de l’ermitori. S’acaben els pins i eixim a un clar on es veuen els arcs de meta i a Cristian que ens crida “Ahí culrojos!”. Ja estem en els últims 50 mts abans de creuar la línia d’arribada on ens estan esperant Arnau i Sandra, amb Oriol i Júlia dormint en el carro, per creuar tots junts en un pilot, la línia de meta en 7h 56m i les posicions 183 i 184.

Com diu el títol de la crònica. Alegria d’haver arribat una vegada més. Emoció de compartir el sacrifici i patiment per aconseguir un objectiu comú. I satisfacció d’haver aconseguit allò pel que hem estat entrenant durant tant de temps.

P.D.1 Només em queda animar a Cristian per a la pròxima edició. Amb el que havíem entrenat et puc asegurar que l’objectiu marcat era i és posible. La MiM és molt llarga i ens posa dificultats i entrebancs per tot arreu del recorregut. I si alguna cosa podem fer es aprendre de les errades i no tornar-les a cometre. Com tú ja saps a mi també m’ha passat. Així que ànim i a seguir entrenant.

P.D.2. Santi eres un crack. El que has fet en aquesta primera MiM no ho poden dir tots.

AMUNT CULROJOS!

MiM 2010 CARRERON !!!!!

Primer que res i abans de començar la crònica vaig a fer el agraïments.

Als meus companys de carrera Nunivak i Elbakdelcentena, per tot lo que em lluitat i lluitarem, per aconseguir tot el que hem aconseguit i aconseguírem.
A Zenaida i Abel per el transport i els avituallaments, vosaltres heu fet que aconseguir-ho sigues mes facil.
A mon pare, Carlos Cervera, Raquel i Arnau, per els crits d’ànim,i per el reportatge fotogràfic.
I com no a la meua dona per tots els paquets que ha canviat mentre jo entrenava i per donar-me el seu suport en tot moment per això i molt mes t’estimo.
Ahhh!!! i no per ser el últims menys agraït, també als meus xiquets Júlia i Oriol, fills vosaltres vareu fer tota la carrera dins del meu cap, per això vareu creuar la línea de meta amb mi.

Ara ja va la crònica.

Dissabte 15 de maig de 2010 la meva primera MiM a les 3 del matí ja no era capaç de dormir i això que encara faltava un hora per a que sonarà el despertador, en vaig quedar un ratet mes al llit descansa’n però despert i al cap d’un horeta mes o menys em vaig alçar i cap a la cuina desdejunar em vaig menjar un parell de sanwich de nocilla, un huesito, albercocs secs i un cafè.
Vaig tornar a dalt a ficar-me el equip oficial i com no, vaig passar a veure al tio roca, no se si vos recordeu del ritual del tio roca que vos vaig contar una vegada pues el vaig repetir. Ai xiquets els nervis afloraven per la pell.
Al sortir al carrer em vaig asomar al cantonet i el Sr Nunivak tenia el llum de la cuina encès, estaria acabant de amanir-se. Quan va arribar varem baixar tots dos a buscar al Sr. Bak, abans d’arribar a sa casa ja giraven el cantonet tots tres ( Sr.Bak, Sra Bak i Abel). Varem pujar al cotxe d’Abel i cap a Castelló que fa falta gent.
Baixant tot eren crits d’eufòria i risses de nervis, era normal ens esperava un dur camí de 65 km.
Arribem a Castelló, ens fiquem els tres a calenta, Abel i Zenaida se’n van a veure l’ambient a Castalia i quedem que ens veurem per allí.
Calentant calentant a nunivak li va pegar un apreto i se’n va anar per eixos bancals, nosaltres varem seguir, de seguida es va tornar a incorporar al grup i varem pegar dos voltetes mes entre risses i comentaris, Deixem els paravents al cotxe i ara si mon anem cap a Castalia a activar els xips.
Arribem a Castalia ens fem les fotos del grup i mentre ens fèiem les fotos veig a Roldan dins de la zona de sortida, el tio tenia presa en activar el xip nomes arribar, sense calenta ni res ja va entrar dins, ell va pensar a vore si me quede fora. Entrem activem el xip, saludem a la gent coneguda i anem caminant entre la gent per agafar un bon lloc de sortida, ací esta be? No, tira un poquet mes cap avant a vore!! Total que al final ens col·loquem a uns 8 metres de l’arc de sortida, i allí varem esperar el coet de sortida.

Varem eixir tots a tota ostia per a no pillar tapo i la veritat es que no hi havia molt.
A la cantera de batalla ens varem agrupar els quatre (Nunivak, Sr.Bak, Sergio Roldan i jo), a partir d’aquest moment anem tots junts fins un poc abans de la bassa de les Oronetes. Al passar per Borriol allí estaven la Sra.Bak i Abel tots dos damunt del pont i si s’encanten un poc, no ens veuen ja que ens van veure quan estàvem quasi damunt d’ells. Cada vegada que passàvem per un lloc on hi havia gent se’m ficava la pell de gallina, es que era impressionant tot eren crits d’ànim (ale ale, vinga valents).
I seguim cap a la Pedra de Borriol, la pujada a la pedra es majoritàriament per sender peró es prou bona de fer i com estem fresquets pues no tenim cap problema i arribem al control de la pedra en 1:24:20 , de moment anem millor de lo esperat. Agafem algo de fruita del control i a seguir, al baixar del mas del Caino a la font de la Canal per el sender varem pillar a un parell davant que anaven xafant ous i se’m va fer la baixada eterna, crec que mai m’havia costat tant aquest tram, desprès agafem la pista i en un tres i no res ja estem a la carretera de Moro, alli comencem a vore cares conegudes com la veina civila dirigint el trafic, Andres Verdoy i alguns que ens deixem ah!! I mon pare fen fotos als seus corredors, i ja ens enfilem per el barranc de les Parres allí ens prenem una barreta energètica i recuperem un poquet de forces i Sergio ja ens diu que comença a fer-li mal el genoll i li diem que baixe un poquet el ritme i ja arribem a la bassa de les Oronetes en 2:34:02 allí estan els nostres motxileros Zenaida i Abel, reomplim els botellers passem per el avituallament fem un traguet d’aquarius i seguim cap avant, baixant per el camí abans d’arribar ala carretera de Costur esta ple de gent del poble donant ànims (Nuria i Fernando, Paco i Heminia, els pares del Sr.Bak i una catarba mes).
La veritat es que aquesta gent pegant crits donen forces. Agafem la baixada a la Rambla de la Viuda que la veritat es un poc perillosa per als turmells i si no que m’ho pregunten a mi que menos mal que portava les trabucco sinó ja haguérem parlat, al arribar a la rambla Cristian es queixa de rampes als bessons, estirè un poc i seguim cap a les Useres però un kilòmetre mes endavant pega un entropesso i es fa una lesió muscular la veritat es que en eixe moment les OSTIES ES PLOVIEN, Cristian decideix abandonar la cursa i ens diu que seguim, a mi me queien les llàgrimes i me va fer pols anímicament, mentre estàvem allí en Cristian va passar un individu que me va pegar un colpet a l’esqueneta i una xerrada que no em va fer gens ni miqueta de gracia. Al final seguim els dos que quedem, Nunivak compren que estic fet pols i en diu que em d’aplegar per Cristian per nosaltres i per castanyes !!!! o siga a veure qui no li fa cas per eixes tres coses.
Arribem a la carretera de les Useres i allí estan els pares de Cristian i els diem que estiguen tranquils, però que Cristian no seguira per que te molesties. Ara nomes falta arribar a les Useres i donar-li la mala noticia a Zenaida.
Arribem a Les Useres en 3:38:40, i allí esta Zenaida que al no veure’l ja es mossega les mans, Santi Garcia li explica el que ha passat i entrem al control tornem a omplir els botellers i agafar provisions i sortim de la zona de control i veiem a Cristrian que havia pujat en el seu pare i nosaltres seguim.
I a partir d’aquest moment comença el patiment per a mi, m’entren rampes a les cuixes i diem que ens oblidem del temps i que l’únic que em d’aconseguir es arribar a meta.
I així ho fem, donem prioritat ha acabar la cursa i trotant i patint arribem al abeurador que hi ha meitat camí de les Useres i San Miquel de les Torrocelles, agafe aigua i me banye les cuixes i seguim cap amunt.
Abans d’arribar a Sant miquel ja es sent tota la gent que hi ha per dalt i de repent sentim Pare!!!Pare!!! era Arnau que ja ens havia guipat, arribem a Sant Miquel de les Torrocelles en 5:03:33 i allí estava tota la comitiva Mon pare, Abel, Zenaida,Cristian i els dos xiquets, Raquel, Tatiana i Arnau en una pancarta que ficava Cul Rojos Pel Mon – Vilafamés. Ens fem unes fotos omplim els botellers vaig a la creu roja em fiquen una pomada a les cuixes agafem provisions i el paravents i cap a Xodos que falta gent. Abans de sortir Cristian em va dir en els ulls plorosos “Santi tu tens que aplegar”. I mon anem cap a la lloma de Bernat tot lo apresa que puc i la veritat es que comença a trobar-me millor la crema va fent efecte i vaig accelerant el ritme de pujada i passant a gent, i li dic a Santi tu saps que me la ficaria dura de veritat, i me diu que? Pues m’agradaria veure ai davant al individuo que ma pegat el colpet a l’esquena i ma dit la xerrada eixa que no ma fet ni miqueta de gracia. I un poc abans d’arribar a Xodos, Santi em diu mira qui hi ha davant !! No m’ho podia creure era el dels copets a l’esqueneta, a partir d’aquest moment es com si m’hagueren ficat gasolina al cul. Li vaig passar per el costat i em va dir, ja estàs ací? li vaig contestar que si i vaig passar-li davant. Entrem a Xodos en 6:32:40, Passem per el avituallament faig un traguet d’aquarius i me’n vaig a la creu roja i me fiquen reflex a les cuixes i mon anem cap a la Banyadera, aquesta vegada ens acompanyarà Alfonso fins a dalt pujem molt be i prou rapits ja que anem passant a bastant gent i en quan me vull donar compte ja estem al Pla de la creu. Abans d’arribar a dalt Alfonso ens diu que no parem al avituallament que ell ens agafarà un tros de plàtan i taronja, per tal de que no perdem temps i així ho fem, passem per la Banyadera en 7:34:59, la baixada que queda fins a meta es un poc complicada i mes com estan les cames de fotudes, Santi em diu que faja passes curtes i segures i sense parar a meta.

Quan me vull donar compte ja esta la meta ai, me veig a Carlos i a Sandra en el carro dels meus fills i l’agafo i entrem a meta Oriol, Júlia, Arnau, Santi&Santi en 7:56:32 a una mitja de 7:20 min/Km.

Al individuo al final li varem traure 20 min.
Roldan també va acabar la cursa en un temps de 9:53:41 con dos cojones!!!