MiM 2010: Alegria, emoció i satisfacció

El passat dissabte 15 de maig s’ha celebrat la XII Marató i Mitja Castelló Penyagolosa. Després d’un grapat d’edicions fent-la i quasi sempre amb els objectius aconseguits, enguany no podia ser menys. I es que els culrojospelmon ens hem proposat fer-la els tres junts: elbakdelcentena (2a MiM), rocalaguela (1a MiM) i jo mateix (11a MiM). El primer objectiu, com sempre es acabar, però a més resulta que pels entrenaments que hem fet i els diferents test realitzats podem estar al voltant de les 8h 30m. Ja seria massa per a la carabassa.

A les 5h del matí hem quedat tots tres per baixar a Castelló. Ens baixen Abel i Zenaida, que també ens faran suport en els controls amb tot allò que ens puga fer falta. Aparquem sense problemas a la part de darrere de l’estadi Castalia. No fa fred. Sembla que farà bon dia i que es podrà eixir en l’equipatge oficial: samarreta de tirant i pantaló curt.

Després de calentar ens dirigim a la línia d’eixida on Santi ha quedat en Sergio (1a MiM). Un amic seu i que vol afegir-se al grup. Ens situem prou endavant, doncs tothom sap del tapó que es forma al final de l’urbanització de Penyeta. Tiren el coet i eixim amb tota l’avinguda d’ample en ample. En uns segons Santi i Sergio desapareixen, mentre que Cristian i jo seguim al nostre ritme. El Garmin marca 4.16 m/km i considerem que es suficient per arribar a l’embossament en bona posició.

Arribem a la pedrera i allí ens estan esperant Santi i Sergio. Continuem tots 4 fins la Pedra de Borriol (1h 24m). Les sensacions són bones i ens trobem tots bé, Així que sense tindre de dir res continuem al mateix ritme. En la baixada fins la font de la Canal se’ns fa un poc de tapó cosa que em dona prou malícia, però al mateix temps fa que no carreguem més del compte les cames. Al creuar la ctra. de Moró hi ha un fum de gent, molts de Vilafamés que ens donen ànims, entre d’altres el pare de Santi que amb la càmera en mà ens fa unes quantes fotos.

Així arribem al control de la Bassa de les Oronetes (2h 34m). Una altra vegada gran ambient, recordem que és terreny culroig. Ja ens estan esperant Abel i Zenaida amb les bolsses corresponents per agafar el que necessitem. Ràpidament eixim del control i comencem a baixar a la rambla. Sergio ja es queda i decideix seguir a un altre ritme, doncs ja fa una estona que va forçat i si no afluixa pot pagar les conseqüències.

Només entrar a la rambla Cristian es para. S’ha notat uns xicotets calambres. No fotem. Com és posible!. Estira un poc i continuem, però al poc tropessa en una pedra fent-li donar 3 o 4 passses forçades on se li queden engantxats els isquiotibials. Pràcticament no pot caminar. Li ajudem, conforme podem a estirar, però ell mateixa es dona compte que no pot continuar i ens diu que seguim nosaltres, que ell arribarà al control de Les Useres i es retirarà. Això va ser un colp molt dur. Lògicament no podiem fer res més. Haviem de seguir. Vaig animar a Santi qui es va vore molt afectat per la retirada de Cristian, però que si alguna cosa podiem fer nosaltres era la d’arribar a Sant Joan per damunt de tot.
Entrem al control de Les Useres (3h 38m). Abel i Zenaida ens faciliten les bolsses per agafar les nostres coses i els comentem el que li ha passat a Cristian.

Santi i jo seguim cap a Sant Miquel. Al poc d’eixir del poble a Santi li costa correr cap amunt. Té molèsties als aductors i pateix per si es queda enganxat. Decidim caminar quan hi ha pendent i trotem en pla i cap avall. Tot i això arribem al control de Sant Miquel de Torrocelles (5h 03m).Allí tenim a la familia, a son pare de Santi i a Cristian, Abel i Zenaida que ens animen amb pancarta inclosa. Des d’ací pujaran fins Sant Joan per vore’ns arribar en meta. Santi aprofita i s’unta els aductors de voltaren per tal de protegir-los un poc de calambres.

Només eixir de Sant Miquel ja li dic a Santi que les 8h 30m, si no tenim grans problemas, les tenim al sac. Però no hi ha de caure en l’eufòria i anar pas a pas. Un home que estava veient la carrera ens va dir que anavem en la posició 250 i 251.
Trotem alguns trams de la prelloma i arribem a la part dura i més empinada. Santi puje ràpid, amb bon ritme i passem alguns corredors. Arribem al cim de la lloma Bernat, aprofitem el control per beure i eixim cap a Xodos. Baixem trotant tot el que podem. Ja estem al peiró de Xodos. Només ens queden les 5 o 6 revoltes i estarem al control. Just abans d’entrar al control (6h 32m) li comente a Santi que no tenim d’estar molt de temps a l’avituallament, que agafem el menjar que creguem i ja ens el prendrem pujant el Marinet.

Abans d’eixir, Santi torna a passar per l’ambulància per posar-se més voltaren, doncs abans no li ha anat gens malament.
Comencem a pujar el Marinet. Ací Alfonso, amic de Santi, ens acompanyarà una estona animant-nos. Li comente que si creu que podem estar per baix de 8h i ens confirma que sí, que depent un poc del que puguem trotar del Pla de la Creu a Banyadera.

Santi al sentir açò sembla que li han posat les piles noves. Comença a pujar com un tir. Caminant a un ritme trepidant i constant. De quan en quan em toca trotar perquè caminant no puc seguir el seu ritme. Comencem a passar corredors. Alguns d’ells porten una “pajara” de cuidao i quan els passem fan unes caretes que són per a caure de cul.

Arribem al Pla de la Creu i comentem que hem de procurar trotar tot el que puguem, a ritme molt suau i fent les passes curtes, doncs hi ha perill de calambres. De fet són diversos els corredors que estan fent estiraments agarrats als troncs dels pins. Ens queden els dos últims repetxons i estarem al control de la Banyadera (7h 35m). Les 8h estan al caure. En circumstàncies normals es pot fer l’última baixada en 20 minuts aprox. i anime a Santi. “Això ja ho tenim mascle!. L’unic que hem de procurar es no tropessar”.

Baixem trotant poc a poc, sense forçar. Em fique davant per marcar el ritme i anant controlant el temps. A Santi se li fa llarga la baixada, però no diu res. L’unic que parla sóc jo. Ja sentim la megafonia i en breu es veuen els teuladets de l’ermitori. S’acaben els pins i eixim a un clar on es veuen els arcs de meta i a Cristian que ens crida “Ahí culrojos!”. Ja estem en els últims 50 mts abans de creuar la línia d’arribada on ens estan esperant Arnau i Sandra, amb Oriol i Júlia dormint en el carro, per creuar tots junts en un pilot, la línia de meta en 7h 56m i les posicions 183 i 184.

Com diu el títol de la crònica. Alegria d’haver arribat una vegada més. Emoció de compartir el sacrifici i patiment per aconseguir un objectiu comú. I satisfacció d’haver aconseguit allò pel que hem estat entrenant durant tant de temps.

P.D.1 Només em queda animar a Cristian per a la pròxima edició. Amb el que havíem entrenat et puc asegurar que l’objectiu marcat era i és posible. La MiM és molt llarga i ens posa dificultats i entrebancs per tot arreu del recorregut. I si alguna cosa podem fer es aprendre de les errades i no tornar-les a cometre. Com tú ja saps a mi també m’ha passat. Així que ànim i a seguir entrenant.

P.D.2. Santi eres un crack. El que has fet en aquesta primera MiM no ho poden dir tots.

AMUNT CULROJOS!