3 de maig del 2010

Sant Miquel de Torrocelles - Banyadera - Sant Miquel de Torrocelles

Aquest dissabte 1 de maig, teniem previst un últim entrenament llarg i dur, pel desnivell (a vore en que esteu pensant), per a la preparació de la Marató i Mitja. El recorregut que en un principi havíem de fer era: Sant Miquel de Torrocelles - Xodos - Banyadera i tornar a Sant Miquel de Torrocelles, però per circumnstàncies que ara us contaré breument, no va acabar de ser així.

Quedem a les 6 hores del matí per eixir de Vilafamés, Santi, Sergio (un amic de Santi que enguany també serà la seua primera MiM) i jo. La idea és poder eixir de Sant Miquel a les 7 hores i així poder tornar prompte, doncs per diversos compromisos hem d’estar a les 12.30 hores una altra vegada a Vilafamés. Sempre en agonies.

Tots tres hem sigut puntuals. Són les 6 hores. Agafem el cotxe de Santi i cap amunt. I entre conversa i conversa ens presentem en Atzeneta i agafem el desvio per anar cap al castell. Però 2 km abans de Sant Miquel es sent: PUFFFFFFFF! I comença a eixir aigua bullint als peus de Santi, que era qui conduia, i una fumarrera calenta comença a eixir pel salpicadero. Les òsties i els Deus se plovien per aquells montes. Vam suposar que seria un manguito que va rebentar. I ara que fem?

Com que eren les 6.45 hores del matí i no era plan de cridar a ningú i la malesa ja estava feta, ens posem el cinturó amb l’aigua, els gels i les barretes, agafem el paravents i cap amunt.

Al tornar, des de Xodos, Santi va cridar a son pare, per a que vinguere a replegar-nos on teniem el cotxe. Quan vam arribar ja estava esperant-nos. Vam omplir d’aigua el circuit refrigerant del cotxe i el vam baixar fins Atzeneta. D’allí a La Pelejaneta vam anar en son pare de Santi, on encara vam esmorçar com a cavallers, doncs tenien ja més fam que un gos.

Sobre l’entrenament comentar que eixos 4 km (2 de anar i 2 de tornar) que ens van faltar per començar el recorregut des de Sant Miquel, van fer que no puguerem arribar a la Banyadera, però ens donem per satisfets igualment de l’entrenament realitzat. En el gràfic podeu vore els parcials que vam fer.

Agrair a Sergio el haver compartit aquest entrenament i que espere que no sigue l’últim. I dir-li que està capacitat de sobra per baixar de les 9 hores en la seua primera MiM.

A Santi (pare) donar-li les gràcies per poder vindre a replegar-nos i que ens disculpe les molèsties que li vam ocasionar.

I a rocalaguela dir-li que es un plaer poder compartir aquestos entrenaments amb ell i que anem a per les 8.30 hores en la MiM, però que està capacitat per fer molt menys.

Per cert, que a les 12.30 hores en punt estavem en Vilafamés ;-)

Salutacions.

3 comentaris:

Elbakdelcentena ha dit...

Ja ho podeu dir, la puntualitat ha segut puntual de veritat, a les 6:07, estabe jo en el meu polet davant de casa Rocalaguela per saludar-vos en l'eixida, i ja havieu marxat. En quant als parcials, haveu fet uns temps imprecionants, Saborit, tú, que vas a fer la 1ª MIM, pots estar tranquil, en eixos parcials pots fer un temps imprecionant, m'atevería a dirte que inclos podríes vaixar de les 8:00. Ale, a seguir entrenant, que ja ho tenim ací.

Rocalaguela ha dit...

Xaaaa!!! Que brutos sou, al final m'ho fareu creure i tot que puc baixar de les 8 hores. Pero crec que ho deixare per a un altre any jajaja

El dissabte va ser un dia per a no olvidar, vam rebenta el cotxe i a el tio Sergio també, no se jo si tindra moltes ganes de tornar, encara que ell també es molt bruto!!!!.

El Pelailla ha dit...

Hola, soc Sergio i voldria donar les gracies a estes dos MAQUINES per disarme acompanyarlos i per retrasarlos ja que un no esta acostumat als entrenaments en tant de desnivell,es lo que tenim els de costa, jejejejejeje. Aixo si, el menda encara vos donara mes guerra, que un es mes de poble que les amapoles, jejejejejeje..I encara que a la mim no vos arribe ni a la sola, els primers 200 metres vos donare guerra, perque del resto nomes vore les vostres chafaes que diseu marcaes, jejejejej. Vos demane, un favor cuan acabeu la carrera, se feu el massatge, la dutxa, pegueu un mos, comenteu la carrera, feu siesta, etc, etc, me porteu un plat d´olla a la meta, jejejejeje, i unes muletes que encara me piquen el gemelos, jjajajaajajaja, riure per no plorar.......