23 de maig del 2011

TE TINDREM PRESENT IRENE

Els Culrojospelmon sentim molt la mort d'una amiga i companya de fatigues, des d'ací volem fer arribar el nostre condol i estima als familiars, amics i molt especialment a Miguel i la seua filla Laura.

Ha sigut un gran colp per als amants de l'atletisme provincial i especialment de les curses de muntanya.

Tot el que podem dir es poc per tal d'expressar la ràbia e impotència que sentim. Tan sols dir-te Irene, que sempre te guardarem un raconet en el nostre cor.

Molts ànims per a Miguel i a seguir lluitant.

Una abraçada ben forta dels culrojospelmon.

22 de maig del 2011

Crónica de la XIII Marató i Mitja 2011

Amb l'entrada que vaig fer de "Les primeres valoracions" hauria de donar per finalitzats els comentaris u opinions sobre aquesta edició de la Marató i Mitja pel que a mi respecta. Però han sigut tantes les hores d'entrenaments i els matinons de cap de setmana per eixir a córrer per la muntanya, que la satisfacció supera a qualsevol esforç. I per tant vull descriure el que va ser per a mi la carrera. Així que si teniu un moment i us apeteix, us deixe la crónica de la cursa.

Santi Garcia.

16 de maig del 2011

Primeres valoracions. XIII Marató i Mitja. Castelló - Penyagolosa

Ara que ja han passat unes hores de la Marató i Mitja voldria fer les primeres valoracions del que ha sigut per a mi aquesta XIII edició. Una edició, com ja sabreu, duríssima. On ha passat de tot. Des del calor més asfixiant amb un sol de justícia i tronades de pluja i pedra. Tota la gent que ha acabat té un mèrit impressionant.

Felicitats per a tots i per suposat, molts ànims per als que ho han intentat i no han pogut arribar per diverses circumstàncies. La MiM és així, hi ha de seguir intentant-ho, no desanimar-se i l'any que vé a tornar-ho a provar.

Pel que fa a la meva carrera, les pretensions eren de ser sub 7h, doncs fa dos anys fent una molt bona cursa i amb una climatología molt més favorable no va poder ser per molt poquet. Enguany tampoc ha sigut fácil i el patiment s'ha fet notar sobretot a partir de Sant Miquel de les Torrocelles on el calor ens ha castigat en excés. I els calambres han fet acte de presència de manera intermitent, però cada vegada més intensos.

La satisfacció d’haver-ho aconseguit és indescriptible. Com ja comentava en el previ, vore per entremig dels arbres els teulats de l'ermitori, sentir per megafonia l'arribada dels corredors i en l'última curva un seguit de crits d'ànims de la familia, amics i aficionats de la MiM i poder parar el crono en 6.59.52 han fet emocionar-me.

Per fi he complit el meu desig amb la Marató i Mitja. Ser sub 7h, per molt poquet, però a mi m'ompli molt.

Vull donar les gràcies en general a tots els que m'heu animat al llarg del recorregut i sobretot, i per ordre cronològic a: Zenaida, Abel, Tomàs, Clara, Santi (pare), Sandra, Carlos i molt, molt especialment a Justo, Pili, Tatiana, Raquel i Arnau que aguanten any rere any la jornada maratoniana de la MiM.

A Santi Saborit dir-li que si jo ho he fet tú també pots fer-ho, enguany havíem entrenat per aconseguir-ho. Com ja hem parlat les circumstàncies del voltant també compten i les teues no eren les més adequades. A l'any que vé més i millor.

Santi Garcia.