23 de gener del 2013

Marató Costa Daurada Tarragona (2)

En aquesta III edició de la Marató Costa Daurada Tarragona (MCD) s'ha celebrat de forma conjunta un 10K, participant en total més de 1.400 persones. Aproximadament 800 corredors en la modalitat de Marató i la resta en el 10K.

L'eixida i arribada estaba situada al Port de Tarragona (Moll de Costa), amb un recorregut gens pla i ple de tobogans i amb el vent com a protagonista. Un vent amb ratxes molt fortes que ha fet estralls en molts participants i ha deslluït una mica l'ambient a l'entorn de la prova.

Personalment estic molt content, doncs he pogut tornar a baixar la barrera de les 3 hores, amb un temps de 2.59.31. Tal vegada aquest resultat siga més meritori degut al traçat del circuit i al dia tan ventós que feia.

El resum que podría fer seria que després d'una mala eixida per culpa d'una mala ubicació de la línea d'eixida en una avinguda estreta i 2 rotondes en els primers 500m, conseguisc situar-me en el grup del pràctic de les 3h.

És un grup prou nombrós i compacte. Hi ha d’anar molt en compte perquè tots volem refugiar-nos del vent i agafar l’interior del grup per anar protegits. Van passant el quilòmetres i arribem a la mitja marató en 1.29.19. Tot seguit ens dirigim al centre de la ciutat per la Rambla Nova. Allí están Raquel i Arnau que em donen un gel.

Poc a poc el grup va perdent corredors. Fins i tot jo mateix em despenje una mica, però em torne a ficar dins del grup, doncs quedar-se sol era el suicidi, esportivament parlant.

Així arribem als voltants del 30K. Hem eixit a les afores de la ciutat. Bufa el vent de cara i afrontem una de les tantes rampes que hi ha pel recorregut. El pràctic no afluixa el ritme i reventa el grup. Conseguisc juntar-me en 2 corredors més que van acompanyats per una bici, però les cames no em responen com vull i en el 37K em quede sol.

En el 39K tornem a entrar a la ciutat. Les cases, els cotxes i els arbres minimitzen els efectes del vent que junt amb els ànims de la gent em fan reviscolar. Mire el Garmin, veig el temps i pense que encara és possible. Així que em prenc un gel i a per totes.

L'avinguda està plena de gent, cridant i animant. Faig l'últim gir abans de la recta de meta i veig el crono. No m'ho podía creure. Una altra vegada i amb els braços oberts, creue la línea d'arribada en 2.59.31.

Quedant el 37 de la classificació general i el 13 de la categoria M40.

Gràcies a tots pels vostres ànims i missatges de suport.

Santi Garcia.