18 de març del 2014

Cursa Borriol



3ª Cursa de la temporada, 1ª de la lliga nord. Aquesta vegada li tocava el torn a Borriol, quant les coses es fan ben fetes, la gent ho agraeix, per això quasi 1000 persones van acudir a 16 marxa a peu Borriol organitzada per el C.M. La pedrera, una cursa exigent de 25km amb 2500m de desnivell.
Era la estrena de la camiseta del equip, Running quasi 40 Vilafamés, en una cursa oficial, érem 11 participants, si acabem tots ens donaran una paletilla, farem un berenarot¡¡¡¡¡

Molta gent, molts coneguts, xerradeta cap ací, xerradeta cap allà, repleguem dorsals, i quant ens donem compte ja estem tots col·locats per moure, …..pum, i a córrer.

La gent et porta, no em done compte, anem fortets ningú vol pillar cua…..ja estic dalt de la primera pujada, primera baixadeta, …..i pim, pam, pum…estropése en una arrel i caic, vaig rodar per damunt les pedres, m’alçe un espolso i continue, però baix de tot esta l’ambulància, em xorra la sang del genoll i em fan parar per curar-me, 3 persones allí i estan mes de 6-7 minuts per curar-me, nomes fa que passar corredors, estic nerviosa,...acaben i torna a moure. Em troba be, van passant els kms, arribem a les antenes, i cap avall, comença les baixades per mi lo pitjor del recorregut, però poc a poc i una darrere de l’altra, arribem a codina, pujada forta on la gent ja comença a fluixejar, vaig adelantant corredors, ací he d´apretar es el meu punt fort, arrive a la pedra, ja nomes queda baixar, un xic em diu: “si aprietas bajando, eres sub-3”, se que no podrà ser, el meu cap es bloqueja encara així vaig mes fort del que el meu cap esta acostumat. Arribe baix, xafe pista, xafe asfalt i com si tingues un coet al cul, m´enfile cap a la plaça per eixos carrers de Borriol, gire la curveta i veig al meu nebot Adrià, així que entrem a meta els dos junts en 3h3min12seg.

No ha segut possible el sub-3, les circumstancies no m’ho han permès, estic contenta amb el resultat, bones sensacions, vaig disfrutar i el millor de tot es que nomes tinc els genolls rascats i morats. Ahhh i en paletilla cap a casa.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Bé Sandra molt bé, com tu bé dius tot esforç te la seva recompensa. Ara a per la lliga Nord i la MIM Atopeeeee...!!!!

Nunivak ha dit...

En els genolls pelats, però fins a meta.
Espere que eixe aterrisatge no siga res i no pergues la confiança per poder baixar ràpid.