BARCELONA: SACRIFICI, IL.LUSIÓ I SATISFACCIÓ

Tot va començar a l'estiu, un día de piscina que va eixir el comentari de fer algún día una marató, vam dir; podriem fer la de Barcelola i Santi va dir ja parlaré en un xic que treballe amb mi i li dire que ens prepare un entrenament de 4 díes a la setmana...

I aci estem en Barcelona, día 7 de Març de 2010 les 6:30h. i sense haver dormit quasi, degut als consagrats nervis que es solen tindre en una previa a una carrera, i quina carrera, Marató de Barcelona 2010 quasi res. Bueno aci comence la meva crónica: en mentge un croissant de xocolate, dos porres també de xocolate, i un suc de taronja, en pose l'equipatge oficial i baixe a la recepció de l'hotel, on havía quedat amb el senyor Nunivak, al poquet de rato apareix i comencem. Surtim cap a la plaça d'Espanya al trotet suau, calentant. Tal i com ens anem acostant els nervis van creixent, és una sensació inexplicable. Al arribar ja hi ha un ambient impressionant, ens fem unes fotos amb l'equipatge oficial i entrem al pabello a deixar la borsa per canviar-nos després. Calentem un rato i sortim a col.locarnos als caixons corresponents de l'eixida, ens donem la ma i ens desitjem sort. L'emoció és molt gran, la musica sona, l'ambient em posa la pell de gallina, sona la canço de Fredy Mercury i Montserrat Caballer "BARCELONA" m'agarra esgarrifança i se me posen els ulls plorosos de tanta emoció. Sona el tir de l'eixida i comencem, em costa 3:10 minuts en arribar al l'arc de l'eixida. Surtim cap a munt direcció al Camp Nou, els 5 primers kilometres son pesaets amb una pendent que fa pujar les pulsacions, ja estem al kilometre 5 i el temps no esta mal del tot, 26:15. Ara ve un tram molt comode amb pendent però cap a vall, ens arrimem al kilometre 10 i es sent un sorroll que te pose la pell de gallina, son un grup de tambors que toquen a ritme de batukada i no veiges com t'anima aquesta musica quan estàs corren. Una vegada passat el kilometre 10 ens enfilem pel carrer Tarrega fins la plaça d'Espanya on hi ha tanta gent, quel carrer per on tenim que passar es fa tant estret que quasi passem en fila d'un. Ahí vaig estar buscan per primera vegada si veía als nostres, Zenaida, Raquel, Cristian, Aleix i Arnau, peró hi havie tanta gent que era quasi impossible. Una vegada passada la multitut ens enfilem per l'Avinguda del Meridia, direcció al kilometre 15, a l'altura del 12 portave 1:00:00 més o menys, i vaig decidir menjar un poc. Una senyora estrangera em va llegir el nom del dorsal i em va pegar un crit "venga Cristian ánimo que vas muy bien!!!" , aixo em va ficar a cent per hora, era la primera vegada que una persona desconeguda em donava ànims en una cursa, va ser fabulós. Durant tota la cursa estave ple de gent com aquesta dona. Bueno arribe al kilometre 15 i em done compte que el pulsometre se m'havie quedat sense senyal i no contava, en marcave 1:14:12 , vaig mantindre la calma i em vaig banyar la part del pit on va el cinto i es va posar a funcionar de nou. Crec que se me degueren pedre minut i mig o dos, més o menys. Continuem, passem per La Sagrada Familia i ahi tambe vaig estar buscant als nostres, tampoc estaven, continuem cap a la mitja marató, ere un carrer on amavem en els dos sentits. Ahí vaig estar buscant a Nunivak perque hi havie la posibil.litat de vore'l però , no va ser així. Passe per la mitja amb 1:45:19, em trobave molt be i corrie a un ritme comode, vaig decidir aguantar-lo. Passem pel Pont de Calatraba, que tenie una rampa considerable, una vegada passar el pont torne a menjar mitja barreta més. Seguím direcció a la Torre Abgar, a l'altura del kilometre 26 per l'altre costat d'avinguda baixaven els corredors que portaven uns 3 kilometres més que nosaltres, ells estaven aproximadament al kilometre 29, de repent, vaig vore al senyor Nunivak, el vaig escridassar "¡Santiiii!, ¡Santiiii!, ¡Culoooiigg!", però anave tant concentrat que es van girar els 4 o 5 corredors del seu voltant, i ell ni es va enterar, quina concentració collons. Encara aixina em vaig animar al vore'l i em va donar força per seguir content i amb ganes. Passe pel kilometre 30, i encara no hi ha rastre dels nostres. Ja tenía ganes, ja començava a pensar: on collons s'hauran clavat?, de sobte sobre el kilomete 35,5, el meu fill major Cristian pujat damunt d'una valla, i al seu costat tots els altres, Arnau, Raquel, Zenaida i Aleix, em va donar tanta, tanta alegría que vaig crusar el carrer a tota pastilla per xocar-los les mans i agafar tota l'alegria que desprenien,i que em donarie tota l'energia necessaria per arribar fins a la meta. A l'altura del kilometre 37 només pensava: "aço ja esta Cristian, va només falten 3 per el 40, 15 minuts, arribe al 40 euforic amb un temps de 3:20:57, em trobe en una xica que s'estave paran a caminar i estave tant content en haber arribat al 40 en bones sensacions que em vaig ficar al seu costat i li vaig dir, ¡¡vinga ànim que ja o tením!! ,només en que corregues a 6 minuts el kilometre en 12 minuts ja estas, ¡¡vinga va vinga!!, la xica va continuar corrent a un ritme suau però sense pararse i una dona que anave al seu costat em va donar les gracies, aixó tambe em va donar moltes forces a mi mateix, ja estem al 42 només queden 195 metres i estic molt content tant emocionat que al agafar la recta d'entrada a meta comence a sonriure i alçar els braços de gran satisfacció, no meu puc creure passe per la meta en 3:32:23 aço es massa!!.



Al igual que el meu company Santi jo tambe tinc molt que agrair a molta gent que han fet posible que puguesse correr aquesta meravellosa Marató:



A Juan Luís Porcar, que en va preparar l'entrenament per les meues posibil.litats, a Santi García per donar-me molta força mental en els moments decaiguts, a Santi Saborit que a estat patint i donan ànims fins a l'ultim día, i al igual que el meu company tambe tinc molt que agrair com no a la meva familia, Zenaida que m'ha soportat l'entrenament, tambe m'ajudat molt en els mals moments i als meus fills Cristian i Aleix.



Moltes gracies.

Marató de Barcelona

Són les 7.15h. Acabe de desdejunar un croissant de xocolate, una porra de xocolate, un donuts i un suc de taronja. Baixe a recepció de l’hotel, on he quedat amb elbakdelcentena. Allí està com sempre, somrient. Somrient de satisfacció de saber que ha arribat el dia. Ara ja està. Han sigut 18 setmanes d’entrenament. De sacrifici per poder combinar familia, treball i entrenes. Tenim 2 km fins la plaça d’Espanya (eixida de la marató) i decidim anar a peu, calentant. Hi ha 7 o 8 graus i està núvol. Comentem que potser siga un bon dia per correr. Arribem a la plaça d’Espanya, encara és prompte, però hi ha molt d’ambient. La megafonia ja està en marxa i els speakers no paren d’animar i de donar dades pel micròfon.

Tenim d’anar a deixar la bolssa de la roba per poder-nos canviar quan acabarem, però abans ens fem unes fotos en la línia d’eixida al fons, amb l’equipatge oficial i el dorsal al seu lloc. Elbakdelcentena amb el 8061 de color groc, temps previst entre 3.30 i 4.00. Un servidor, de color blau, el 4138. Temps previst entre 3.00 i 3.30.

Entrem al pavelló i deixem les bolsses. Decidim buscar un lloc per continuar el calentament, però abans hem de passar pel WC, com no. Seguidament ens fiquem a calentar. Hi ha molta gent. Entre d’altres i al nostre costat un grup de keniates que pareix que no toquen el terra. Ja estan suats com a polls, mentre que altres porten una bolssa de basura per damunt per resguardar-se del fred.

La marató comença a les 8.30 hores. Són les 8.10 hores aproximadament i ens arrimem a vore si han obert els caixons on es col·loquen els corredors segons el temps que volen fer. Veem que ja han obert les tanques per poder accedir i decidim posar-nos al nostre lloc. Cadascú al seu. Ens donem la mà i ens desitgem sort. Ens ha anat prou bé, doncs hem pogut posar-nos quasi en primera línia del nostre caixó. Mire cap enrere i l’avinguda comença a plenar-se de gent. Senc parla anglès, francès, italià, … Es senten els pitíds dels rellotges i dels cronos que els participants ens ajustem. Per megafonia comença a sentir-se "Barcelona" de Fredy Mercury i Monserrat Caballé. Disparen una bengala de papers de colors i comença la MARATÓ.

Els primers 500 mts el Garmin em marca 4.05 m/km. Pense que és massa ràpid, però hi ha molta gent, anem molt espesos i el carrer de Sants no és massa ample per portar a 12.000 corredors. Em col·loque a l’esquerra, pegat a la vorera i vaig passant a molts corredors. Em trobe còmode i decidisc anar cap endavant. Pujem cap al Camp Nou, a buscar la Diagonal i el km 5 (22m 00 sg). Continue anant més ràpid del que tenia previst, però les sensacions són bones. Ací el gran grup ja s’ha estirat un poc i es corre còmode. Sense perill de tropesar amb altres corredors. Tinc la sensació de que els kms passen ràpid, més ràpid que en els entrenes cap a Benlloch.

Arribe al km 10, carrer de Rocafort (43m 32sg). La previsió era d’arribar en 45 minuts. Prompte tornarem a passar per la plaça Espanya. Els carrers estan plens de gent. El pasadís cada vegada és més estret, cosa que em recorda a les etapes de muntanya de ciclisme. El públic anima a tots el participants, fins i tot criden el teu nom amb tanta força que et fan girar per vore qui és. Se me fan els ulls plorosos i la carn de gallina. Intente buscar en la mirada a Raquel, Arnau, Zenaida, Cristian i Aleix, però es imposible, hi ha masa gent. Això em fa retornar a la realitat i pense, “encara falten 30 km, pues no quede tomata!”.

Quasi estic al km 15 (1h 05m), no tinc sensació de fam, però he de menjar. Així que li pegue 2 mossets a la barreta energètica. Passe per l’avituallament i beg un got de powerade. Tot seguit arribem a la Sagrada Familia pel carrer Marina, que com pica cap abaix em dona temps a vore la majestuositat de l’edifici. No l’havia vista mai i m’impressiona.

En poc de temps agafem l’avda. Meridiana, que ens farà passar per la MITJA MARATÓ (1h 31m 57sg). Són quasi 3 minuts més ràpid del temps previst. Mentre baixem cap al pont de Calatrava tinc dubtes. Per un costat em trobe bé a aquest ritme, però pense que després puc pagar aquest esforç i només he fet la mitad del recorregut.

Cavilant i sense saber si baixar el ritme o no, quasi estic en el km 25 (1h 48m). Li torne a pegar 2 mossets més a la barreta i torne a beure powerade. Veig la torre Agbar al final i pense que allí podria estar la familia. A l’altre costat de la Diagonal i en sentit contrari no paren de passar corredors que van davant de mi uns 4 km aproximadament. Ens enfilem al km 30, cap al Fòrum. I ara sí que decidisc que vaig a arriscar. Sé les conseqüències que em poden arribar a dur, però ho tinc decidit. Passe el km 30 en 2h 10m. Ens fiquem a l’avda. Litoral km 32. No hi ha quasi gent. Un xic que va en bici, no para d’animar a dos companys que van 5mts davant de mi. Senc que els diu que hi ha d’aguantar fins el km 35 (2h 33m), que girarem cap al centre i la gent ens està esperant per animar-nos.

Estic a punt de passar per l’arc del Triomf. I ara sí que senc Saaanti, Saaanti, Saaanti. Eren ells. Zenaida, Cristian, Aleix, Raquel amb la càmera de fotos i Arnau amb un cartell que deia "Vinga pare que tú pots!"

Vore’ls a d’ells em va donar molta força. Vaig menjar el que em quedava de la barreta i em vaig concentrar. No m’ho podia creure. Estava a punt d’arribar al km 40 i no havia agafat la temuda “pajara”. Passe pel km 40 en 2h 56m.

Aquestos 2 km últims l’eufòria em desborda. El carrer Sepúlveda, l’avda. Paral·lel i la plaça d’Espanya estan plens de gom a gom. És impressionant. Tots et criden, tots t’animen. Veig el crono i alce els braços. Passe la línia d’arribada en 3h 05m 43sg, en la posició 881 de 10240 participants que van finalitzar.

He acabat la MARATÓ DE BARCELONA. Gran satisfacció, alegria i emoció. L’esforç de les 18 setmanes anteriors s’ha vist recompensat.

Gràcies a tots els que ens heu animat i us heu interessat per saber com ens ha anat, especialment a rocalaguela, llanterner i culroig.

Gràcies també a Juanlu, el nostre trainer, per haver tingut la paciència d’adaptar els entrenaments a les nostres possibilitats. Sense tú no haguera estat possible.

I sobretot gràcies a la meua dona i el meu fill per tot el suport que m’haveu donat des del principi que vam començar aquest nou objectiu.

BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA, SONA O NO SONA, BARCELONA ÉS BONA

Bueno, tal vegada no deurie ser jo la que comence la contalla de Barcelona, pero com tinc un ratet vaig a adelantar-me als dos anfitrions, Nunivak i el Bakdelcentenà, per contar la meua vivencia a la capital condal, la gran Barcelona.
El dissapte vam agafar l'Euromed a les 9:18 exactament, l'aventura començave, l'expedició es va repartir en dos vagons diferents, el 8é i el 9é. Aplegarem a Barcelona avanç del mig día. Vam coneixer el nostre gran aliat durant estos dos díes, el metre. Arribarem al "Sunotel Junior" vora les 12:30, ens registrarem, desferem les maletes i vam anar cap al començament de l'aventura. La Fira del Corredor, on els nostres atletes van repregar el seu dorsal corresponent i el Xip. L'emoció ja es vea a la cara d'estos dos homens. Pareixien ... no sé, no tinc paraules per descriu-lo... . Seguidament vam anar a dinar, com ja s'ho imaginareu, a més del que vam demanar per menjar, vam dinar Marató, com sería aquesta 2ª Marató per a Nunivak? i la primera per al Sr. Bak? Sería capaç de acavar-la? Milloraria el temps Nunivak respecte a l'any passat?
La vesprada va passar prou depressa, gracies a Deu, tots teniem ganes de que arribés el día 7 de Març, el gran día.
El gran día va arribar, els corredors en van alçar a l'alba després d'una nit llerga. Van desdijunar com Deu mane, el Fornet, cafeteria que estava ubicada baix de l'hotel els va abastir de porres amb xocolata, umh!!! si no hagués segut per les porres, van donar l'energia suficient per correr tota la marató.
L'afició dels deportistes no van asistir a l'eixida per motiu d'horari, ja que els menuts estaven esgotats del día anterior i vam decidir esperar als seus progenitors en un punt on segur s'alegra-rien de vorels i, a més a més es ficaria una punxà d'energía. Vam anar al km. 35, al Arc del Trionf, un lloc emblemàtic de la capital catalana, on els vam esperar vora hora i mitja. Per fi per l'altra banda de carrer va apareixer un dels nostres deportistes, Nunivak!!! el vam escridaçar, VINGA ANIM, TU POTS!!!!, la pell no em tocava la roba, un nuc a la gola, els ulls, el cor!!! quina emoció Ninivak esta perfecte, adeu!!! Bueno el primer ja ha passat hara a esperar al Bakdelcentenà. Quan trigarà? Mil preguntes em passaven pel cap, i encar no arriva?? Mentres tant l'emoció es palpava en l'ambient, la gent animava, els corredors es creixien i es alegraven, erem tots una gran familia... Per l'altra part de carrer apareix el Bakdelcentenà, el seu fill majò ens va avisar, ahí està!! Va correr fins xocar-nos les mans, rient, xillant, de nou la pell no em tocava la roba, i els ulls es van desbordar , "que te passe mamá?", die el xicotet de casa, estave molt emocionada, el cor m'anava al cent. El segon corredor també anave bé. Vam agafar el metro i ens vam anar a la meta, a la Plaça d'Espanya. Pero vam fer tard, Nunivak va aplegar quan nosaltres anavem a baixar a la boca del metro, Rocalaguela ho va vore en directe i ens va telefonar, quin seguidor, a 300 km. de distancia el va vore aplegar i nosaltres corrent d'ací cap allà no el vam poder vore.
A l'eixir de la boca del metro de la Plaça d'Espanya vaig vore com els braços del Bakdelcentenà, s'aixecavent cap a munt. Vaig surtir d'allí volant i cridant, pero el soroll de la munió va impedir que em senqués. El Bakdelcentenà també va arribar a meta. Els dos corredors són uns autentics campions, els temps van ser de marca, però crec que lo més important es que l'han acavada i estàn bé, la il.lusió en que l'han preparada, lo dur que han entrenat, plovent, en fret... ENHORABONA ALS DOS!!! "Lo que bien comienza bien acaba". Com a últim punt volie dir que només per vore el montage, l'organització ...val la pena anar a vorela, aixó es massa per la carabassa... M'enduc un molt bon sabor de boca de la Marató de Barcelona, si teniu l'oportunitat de fer-la animeu-se, jo si pugués ho farie. ANIM!!!