PARAULES DESDE L'AVITUALLAMENT

Feie temps que no entrave en el blog, he portat unes setmanetes algo mogudetes, pero ja fa uns dies que "la patrulla d'habituallament" està pensant en el proper dissapte. Abans de tot donar-vos l'enhorabona a tots tres per la il.lusió que mostreu, doneu gust, pareixeu xiquets que aneu a fer la primera surtida del niu.
Els Garmins ja estàn preparats, al igual que els cinturons, ajustat els velcròs, les botelles per a la beguda... potassi per als calambres, equipatges, gorres, calcetes...
La cuina nocturna també està enfocada a la MiM, pasta, arròs i carn roja, "que no falte de nà" per als nostres campions.
Bé, no cregueu que tot es "cuinar i cantar", encara que no suem la camiseta, nosaltres també patim i passem nervis, conec a un xic que s'assembla prou al nostre Sr.Bak, que està molt il.lusionat en la pujada. Aquest any he decidit baixar a vore l'eixida de la MiM amb el meu cunyat, reureu anims des d'el minut cero. Tenim ja mig planning fet: Estadi Castalia, Pont de Borriol, Bassa de les Oronetes, Useres (allí se uniràn també els fills del Sr.Bak), Sant Miquel de les Torroselles (ja se me pose la pell de galllina al imatginar la vostra entrada per la portalada), Xodos (encara que crec que finalment està descartat) i per fí "el Gegant de Pedra", Penyagolosa.
Bufffff!!!!! tinc que agafar aire!!! això serà magnific!!! Allí ens unirem totes les families, els Garcia-Blasco, ja experimentats en la Pujada; els Ibañez-Valero segòn any, amb la presencia d'Abel, col.laborador de la Pujada, i per últim i no per això menys important, els Saborit-Cervera, amb els seus menuts Oriol i Julia.
Serà un día prou llerg, d'aci cap allà, "els veus arrivar?" "si! per allí crec que venen!"" ah! no, no són ells, són els altres tres,""veus al papà? qui guanyarà?""estic cansat! tinc fam !""ja arrivem!"... i podriem fer moltes més frases curtes que s'aniran repetint durant tot el matí.



Bueno per a concluir, només volie donar-vos anims valents!!!
ALLÍ ESTARÉM DONANT-VOS SUPORT, SABEU QUE PER A NOSALTRES SOU ELS
MILLORS.

Entrene: Volta de Muntanya de Vall d'Alba

El pròxim dia 5 de juny es celebrarà la volta de muntanya de Vall d’Alba. I ja fa uns dies que anavem comentant que hauríem d’anar a vore el recorregut, doncs alguns de nosaltres feia uns anys que no participavem i altres, com jo mateix, no havíem pogut anar mai. Així que tots teniem ganes d’anar a vore el terreny, fins no fa molts anys encara culroig, per on transcorre la marxa.

La veritat es que no pensavem que seria abans de la MiM (recordem que és aquest dissabte dia 15), però com que aquesta setmana els deures ja estan tots fets, doncs tampoc vindrà malament soltar un poc les cames.

Als culrojos ja habituals d’aquestes correduries s’han afegit Fabricio i Sandra. Dos culrojos més que també fan intenció de correr en la marxa de Vall d’Alba i que no ho van fer gens malament en l’entrenament d’ahir.

Més fotos a l’àlbum web de culrojospelmon.

Com que les pròximes reflexions ja seran després de la MiM m’agradaria fer un parell de comentaris per a Santi i Cristian.

1. Estic molt content i satisfet d’haver compartit en vosaltres, tant els entrenaments com les carreres en que hem participat junts en els últims mesos. Unes vegades, la majoria, hem aconseguit els objectius que ens hem proposat, en altres ocasions no ha pogut ser. Però sempre des de la diversió i de vore aquest esport com a vida sana i saludable dins de les nostres possibilitats.

2. Ara, la MiM, és la culminació de tots eixos entrenaments de muntanya que hem estat fent. La veritat que és un repte important. 65 km donen per a molt i més si ens hem proposat en baixar de les 8h 30m. És normal que apareguen els nervis. Fins i tot jo, que amb aquesta seran 11 participacions, estic nerviós. I és bó tindre eixe puntet de nervis. Això, no fa més que demostrar que tenim ganes, interès i estem motivats per afrontar la carrera. Físicament estem capacitats per poder fer el que ens hem proposat. Ens ho hem de creure i mentalitzar-nos de que anem a conseguir-ho. Hem entrenat per a d’això, no? Doncs que collons! Cap amunt con dos cojones i a les 14 hores que fiquen l’arròs que quan estarà cuit, nosaltres ja estarem sentats a la taula.

AMUNT CULROJOS !!!

Sant Miquel de Torrocelles - Banyadera - Sant Miquel de Torrocelles

Aquest dissabte 1 de maig, teniem previst un últim entrenament llarg i dur, pel desnivell (a vore en que esteu pensant), per a la preparació de la Marató i Mitja. El recorregut que en un principi havíem de fer era: Sant Miquel de Torrocelles - Xodos - Banyadera i tornar a Sant Miquel de Torrocelles, però per circumnstàncies que ara us contaré breument, no va acabar de ser així.

Quedem a les 6 hores del matí per eixir de Vilafamés, Santi, Sergio (un amic de Santi que enguany també serà la seua primera MiM) i jo. La idea és poder eixir de Sant Miquel a les 7 hores i així poder tornar prompte, doncs per diversos compromisos hem d’estar a les 12.30 hores una altra vegada a Vilafamés. Sempre en agonies.

Tots tres hem sigut puntuals. Són les 6 hores. Agafem el cotxe de Santi i cap amunt. I entre conversa i conversa ens presentem en Atzeneta i agafem el desvio per anar cap al castell. Però 2 km abans de Sant Miquel es sent: PUFFFFFFFF! I comença a eixir aigua bullint als peus de Santi, que era qui conduia, i una fumarrera calenta comença a eixir pel salpicadero. Les òsties i els Deus se plovien per aquells montes. Vam suposar que seria un manguito que va rebentar. I ara que fem?

Com que eren les 6.45 hores del matí i no era plan de cridar a ningú i la malesa ja estava feta, ens posem el cinturó amb l’aigua, els gels i les barretes, agafem el paravents i cap amunt.

Al tornar, des de Xodos, Santi va cridar a son pare, per a que vinguere a replegar-nos on teniem el cotxe. Quan vam arribar ja estava esperant-nos. Vam omplir d’aigua el circuit refrigerant del cotxe i el vam baixar fins Atzeneta. D’allí a La Pelejaneta vam anar en son pare de Santi, on encara vam esmorçar com a cavallers, doncs tenien ja més fam que un gos.

Sobre l’entrenament comentar que eixos 4 km (2 de anar i 2 de tornar) que ens van faltar per començar el recorregut des de Sant Miquel, van fer que no puguerem arribar a la Banyadera, però ens donem per satisfets igualment de l’entrenament realitzat. En el gràfic podeu vore els parcials que vam fer.

Agrair a Sergio el haver compartit aquest entrenament i que espere que no sigue l’últim. I dir-li que està capacitat de sobra per baixar de les 9 hores en la seua primera MiM.

A Santi (pare) donar-li les gràcies per poder vindre a replegar-nos i que ens disculpe les molèsties que li vam ocasionar.

I a rocalaguela dir-li que es un plaer poder compartir aquestos entrenaments amb ell i que anem a per les 8.30 hores en la MiM, però que està capacitat per fer molt menys.

Per cert, que a les 12.30 hores en punt estavem en Vilafamés ;-)

Salutacions.