16a Marxa a peu per Borriol

La VI Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord va començar diumenge passat amb la 16a marxa a peu per Borriol. Al voltant d'una quinzena de culrojos i culroges vam estar presents en aquesta multitudinària prova, on es va batre el récord de participants. 930 corredors a la prova oficial i prop de 270 en la marxa no competitiva.

Per la meua part, prou satisfet de la cursa en general, tot i que vaig tindre diferents sensacions al llarg del recorregut.

Després d'una eixida a full i amb les polsacions disparades, vaig tindre una fase intermitja irregular on les cames volien però no podien, segurament causat per eixe inici massa fort. Afortunadament entre el control de les Antenes i el de Codina vaig menjar i beure bé, doncs la calor es feia notar i em vaig recuperar bastant.

La pujada de Codina fins La Pedra trotant fins a dalt i l'última baixada a tope passant corredors, per a arribar als carrers de Borriol i fins la plaça on està situada la línia d'arribada.

Temps de: 2h 22m
Clasificació general: el 76 i de Veterans A: el 16

Santi Garcia.

Cursa Borriol

3ª Cursa de la temporada, 1ª de la lliga nord. Aquesta vegada li tocava el torn a Borriol, quant les coses es fan ben fetes, la gent ho agraeix, per això quasi 1000 persones van acudir a 16 marxa a peu Borriol organitzada per el C.M. La pedrera, una cursa exigent de 25km amb 2500m de desnivell.

Era la estrena de la camiseta del equip, Running quasi 40 Vilafamés, en una cursa oficial, érem 11 participants, si acabem tots ens donaran una paletilla, farem un berenarot¡¡¡¡¡

Molta gent, molts coneguts, xerradeta cap ací, xerradeta cap allà, repleguem dorsals, i quant ens donem compte ja estem tots col·locats per moure, …..pum, i a córrer.

La gent et porta, no em done compte, anem fortets ningú vol pillar cua…..ja estic dalt de la primera pujada, primera baixadeta, …..i pim, pam, pum…estropése en una arrel i caic, vaig rodar per damunt les pedres, m’alçe un espolso i continue, però baix de tot esta l’ambulància, em xorra la sang del genoll i em fan parar per curar-me, 3 persones allí i estan mes de 6-7 minuts per curar-me, nomes fa que passar corredors, estic nerviosa,...acaben i torna a moure. Em troba be, van passant els kms, arribem a les antenes, i cap avall, comença les baixades per mi lo pitjor del recorregut, però poc a poc i una darrere de l’altra, arribem a codina, pujada forta on la gent ja comença a fluixejar, vaig adelantant corredors, ací he d´apretar es el meu punt fort, arrive a la pedra, ja nomes queda baixar, un xic em diu: “si aprietas bajando, eres sub-3”, se que no podrà ser, el meu cap es bloqueja encara així vaig mes fort del que el meu cap esta acostumat. Arribe baix, xafe pista, xafe asfalt i com si tingues un coet al cul, m´enfile cap a la plaça per eixos carrers de Borriol, gire la curveta i veig al meu nebot Adrià, així que entrem a meta els dos junts en 3h3min12seg.

No ha segut possible el sub-3, les circumstancies no m’ho han permès, estic contenta amb el resultat, bones sensacions, vaig disfrutar i el millor de tot es que nomes tinc els genolls rascats i morats. Ahhh i en paletilla cap a casa.

Trail les Fonts 70km i 4000+

Aquest cap de setmana passat es celebrava en Xerta l'Ultra de les Fonts, es un Ultra que es composa de tres etapes que son La Nocturneta de 23km i 350+, el Trail de 70km i 4000+ i La cursa de les Fonts 27 km i 1650+.

Jo no feia comte de fer aquesta cursa, però una setmana abans em van proposar córrer-la, i com no se dir que no, el divendres cap a Xerta, això si, jo només faig el trail de 70km. I vull dedicar-li a David Mundina per donar-me l'oportunitat de córrer aquesta cursa que tingues una bona i rapida recuperació.

Aquest Trail m'agrada molt per la seva duresa i per l'entorn on se desenvolupa, la vaig fer l'any passat en 10:10:54 i en aquesta ocasió me vaig proposar i conscienciar mentalment que tenia que ser sub-10, així que llapis en ma i anotar parcials.

Comença la cursa i tinc unes sensacions brutals, crec que mai he començat una cursa tan decidit com aquesta vegada i es així mes o menys fins al km 48 -50 . I del km 48 fins al km 63 vaig anar a menys, jo anava veient com les forces s'anaven escapant, la calor i els kilòmetres començaven a passar factura, en algun moment vaig arribar a pensar que el ser sub-10 perillava. I a partir del km 63 fins a meta vaig cremar tot lo que me quedava i al final 9:57:44 objectiu aconseguit i vos asseguro que no ha sigut fàcil, hi ha que lluitar dur fins l'ultim moment. 

Vull donar les gracies als meus avitualladors durant tota la cursa David i Adolf Marco me vau ser de gran ajuda i a tots aquells que m'haveu enviat un missatge d'ànim vosaltres feu que siga tot mes fàcil. També a Sandra i els meus fills Oriol i Júlia per vindre, per la vostra comprensió i per el vostre amor incondicional, arribar a meta i veure la teua família es lo millor...