31 d’agost del 2011

CARROS I CARRETES

Hola a tots, avui vull contar la meva experiència en la cursa de Carros de Foc que s’ha disputat aquest cap de setmana en la que ens vam presentar Santi S. Santi G. I jo mateixa.


La carrera va començar el dijous de mati a les nou en casa Santi on me estaven esperant els dos a que arribaria del treball per a moure cap a Espot on teníem que replegar el forfait per poder fer la cursa. He de dir que hem van fer patir molta fam, ja que jo m’avia alçat a les cinc del mati per anar a la feina i ells feia no res que havien desdejunat i no hi havia manera de que pararen a fer un mosset; al final ( no se si per pena o per pesat ) van parar a un area i vam poder fer un mosset. Desprès directes fins a Espot, on replegarem els forfaits, vam dinar i fer temps per omplir el taxi, ja que si no anava ple no ens pujava fins al alberge de Amitges on fiem nit i era el punt de partida de la cursa per a nosaltres.


Una vegada en el alberge, ens vam acomodar i preparar els trastos per la cursa i encara ens va donar temps de donar una volteta per reconèixer el terreny i fer-nos unes fotets per al àlbum abans de sopar. Desprès de sopar ens quedarem xerrant un ratet en els altres corredors que volien fer la cursa i mirant un mapa que ens havien donat els de l’organització per comentar aspectes de la cursa abans de anar a dormir. La nit va ser prou mogudeta; entre nervis, gent que no parava de menejar-se i d’altres que pareixien unes locomotores de lo que arribaven a bufar, no ens va donar temps de dormir molt. A les cinc i mitja ja estàvem desperts i a les sis repartien el desdejuni on ja estàvem tots preparats per començar.


A les set va començar la cursa pe als que estàvem allí ( ja que esta es podia començar del divendres a les set del matí fins les set de la vesprada del dissabte ), he de dir que esta cursa era la primera que feia d’aquestes característiques a la que hem presentava jo, encara que ja he fet dos edicions de la Marató i Mitja tinc que dir que no te res a vore ja que el desnivell de esta es queda ben allunyà de la de Carros ( ni punt de comparació ). Fins al tercer control ( refugi de Restanca ) vaig anar prou be, d’ací en davant el desnivell ja feia efecte a les cames i encara quedava lo millor el coll de Contraix, per a mi la part mes perillosa de la volta per ser la de mes desnivell i en roca solta tota ella. A la baixada del coll va ser on va començar a ploure i lo pitjor de tot, a pedrejar ( i jo en les Garmon, una sabatilla que per a l’aigua no es molt bona que diguem ). La baixada va ser mogudeta ja que un les condicions no acompanyaven i vaig pegar quatre bacs a terra. Una vegada en el refugi de Estany va començar a ploure fortet durant un hora i mitja mes o menys i desprès va eixir el solet, però el cos ja esta bullit de tant de palo, encara que no es motiu per a parar exina que “ AMUNT I CRITS “ AVANT, AVANT “ i poc a poc es fa camí fins que vaig arribar al refugi de Colomina on vaig tindre la sort de trobar a una companyera que va estar a punt de deixar-lo per el fred que tenia, li vaig deixar una samarreta que portava i la vaig convèncer per que m’acompanyare fins a la meta ( sense ella no se si aguera acabat la cursa, ja que de nit ens vam fer molta companyia que ens va vindre be als dos, sino jo crec que encara estaria perdut per eixos tossals, de nit veuen millor quatre ulls que no dos ). Eixirem ja en els frontals del refugi i desprès de perdre mos unes quantes vegades ja que de nit no es veien be les fites del camí i que estàvem ja cansats. Però poc a poc varem arribar al refugi D’amitges en 23h45m, ben bullits però en una sensació de Finisher que un nomes se pot tindre quan fa alguna cosa exina.


I si, son moltes hores però jo tinc una samarreta taronja que altres se la tenen que guanyar per a poder parlar de això....


Gracies a la gent que ens a donat ànims i als dos Santis per fer possible esta experiència. I ànims a la gent que tinga ganes de fer aquesta carrera tan dura però tant bonica.


3 comentaris:

MANOLI CXM ha dit...

De ferro sou, felicitats

Elbakdelcentena ha dit...

Enhorabona Sergio!!!!, eres amunto parit!!!!, igual tú que els Santis os mereixieu acabar.
Ara a cambiar d'aires i a preparar la Marató de castelló, enguany jo tambe me fet l'ànim de fer-la.
Amunt Culrojospelmon!!!!

Nunivak ha dit...

Gràcies Manoli. Com hauràs pogut llegir a la crònica vam patir més del que teniem previst i es que en tot l'hivern no vaig patir més fred que en eixes 3 hores i pico, de Ventosa a Llong.