Objectiu Sub-3 aconseguit !!!

El 21 de setembre quan faltaven 82 dies vaig començar a entrenar per tal d'afrontar el repte de ser sub-3 en la II Marató Internacional de Castelló he fet 65 entrenes dels que han sortit 1089.53 km i he empleat 82 hores 41 minuts 40 segons. Han sigut hores de dur i sacrificat entrenament, han sigut dies de series, de costes, de rodades de recuperació, de rodades llargues, de calor, de fred, de pluja, de vent, de matinades, de rialles, de soledat, de gaudir de la companyia de Cristian, de Santi Garcia, de Sabina i Juana la loca.

En aquest entrenament he batut el meu record de kilòmetres i de dies entrenats per mes i per setmana, també he fet la meua millor marca en un 10000 i en una Mitja Marató.

Una setmana abans de la cursa vaig comentar en Juan Luis i Santi Garcia la tàctica a seguir, jo els deia que igual tenia por d'eixir massa fort i arriscar que d'eixir excessivament conservador, al final vam decidir d'eixir a 4:10 min/km i fins on el cos aguante. La veritat que per ser la primera vegada que intentava baixar de 3 hores va estar prou bé ja que la primera mitja marató en va costar 1:28:11
i la segona mitja 1:29:16 pràcticament el mateix temps.

Vull donar-les gracies per el vostre recolzament durant la cursa a tota l'afició cul-rojaaaa (Abel, Fabricio, Bruno, Mercedes, Araceli, Arnau, Raquel, Tatiana ...) que va vindre a voremos. També a Sergio i Noelia que ens van fer un seguiment de meravella en avituallaments liquits i sòlids i com no a Sandra que em va pegar l'espenta que em faltava per tal d'afrontar aquest repte en tot el que representava aixo per ella i em va dir que a mi em sobraven castanyes per tal de rebentar les 3 hores i mira per a on ja tenim ací el primer sub 3 en un crono de 2:57:27 i acabant en la posició 171 de la general i en la 60 de la categoria sènior.

I com diu el meu amic i company Santi Garcia “Tot va començar com un somni. Vas somiar en ser heroi per un dia. Vas sentir que anava a ser difícil. Que hi havia de sacrificar-se. Que anaves a passar per hores i hores de dur entrenament. Difícil existeix, impossible NO!” I ara et toca somiar a tu mascle que Sevilla esta al girar la cantonada.

II Marató Internacional Ciutat de Castelló (2)

Primer de res voldria felicitar a tota l'organització per l'espectacular segona edició d'aquesta Marató. Han millorat, cosa que ja era difícil, a l'any passat, que tot i ser la primera l'edició va aprovar de sobra el repte proposat. Enhorabona a l'Ajuntament i al Club Running Castelló.

Els culrojospelmon, en aquesta ocasió, ens quedem amb un sentiment agredolç d'aquesta II edició.

Santi, Cristian, Sergio i jo, allà cap al mes de setembre, començarem l'entrenament amb ganes i il·lusió, però de vegades les situacions laborals i familiars s'anteposen al transcorrer de la vida. I per això tant Sergio com Cristian, no estaven en les millors condicions per poder superar l'esforç que suposa correr una prova com la Marató. Sergio, amb bon criteri, va decidir no prendre l'eixida. I Cristian, més amb el cor que en el cap, ho va intentar, però ho va deixar estar en arribar a la mitja marató.

Així que tant Santi com jo teniem el repte d'intentar fer-ho el millor possible. Amb pretensions diferents, però sempre pensant en ser FINISHER.

L'objectiu de Santi era baixar de 3 hores. La "tàctica" de la cursa era eixir per davant del pràctic de 3h amb un ritme de 4.10 - 4.12 m/km i intentar mantindre'l fins el final. I com tot sacrifici té la seua recompensa, després de 42k aconsegueix parar el crono en: 2:57:27

Per la meua part, com ja vaig comentar en una entrada anterior, el meu objectiu era estar prop de les 3 hores i si tot anava bé i ens recuperavem d'aquesta, intentaria les sub 3h a Sevilla. Així que la "tàctica" de la cursa era eixir en el pràctic de 3h i intentar aguantar-lo fins on les forces digueren prou. I van dir prou en el k31, on ja em va resultar impossible seguir al grup del pràctic. Al final: 3:04:11

Gràcies a tots els que ens heu animat, ens heu cridat i donat ànims al llarg de tot el recorregut. I especialment a Sergio, que m'ha acompanyat en diversos trams del recorregut donant-me forces que ja no em quedaven.

02.57.27 Santi Saborit - Dorsal 401 - Pos. general 171 - Pos. categoria (senior) 60
03.04.11 Santi Garcia - Dorsal 402 - Pos. general 278 - Pos. categoria (veterà M40) 60

Santi Garcia

MIRACLES A LOURDES

Bueno xicots ja ho tinc molt clar,

NO ES POT FER UNA MARATÓ EN CONDICIONS SENSE HABER ENTRENAT COM DEU MANE.

Enhorabona als que habeu pogut complir el vostre repte.

Santi Saborit t'ho mereicies enhorabona sub 3.

Santi Garcia enhorabona ho has fet impresionant, les 3 hores les tens ahí, a per Sevilla!

TOT DESDE DINS

A poc meins d'un día per la II Marató Internacional ciutat de Castelló, vullc dir-vos que no em trobe preparat per poder cumplir el objectiu que tenía previst quant vaig pensar en fer-la. Al principi, els entrenos els portave molt bé, encara feia el día llarg, i encara que l'horari de trevall no en permetia entrenar a hores normals, en donava temps de fer calitat i tot l'entrene que en tocaba per setmana. En el moment que van cambiar l'horari d'estiu a ivern, les coses van cambiar considerablement, d'amunt que en horari normal ja eixie de nit del trevall, d'amunt hem tingut una bona temporada de molta feina (grasies a deu) que feia que encara acabare mes tart i em complicava molt l'entrenar com deu mana la Marató. Tot i aixó he fet el que he pogut, calitat no he fet tota la que en tocava, per-ho kilometres i eixides llargues si que les he mantingudes a medida de lo possible. Al igual que Sergio, tambe he tingut moments que he pensat en no fer-la per-ho desde dins hi havie algo que en deia que tirara en dabant, era la meua dona, Zenaida, que sempre ha estat donanme el suport que en feia falta, quant arriva-be a casa después del trevall era ella la que en donabe ànims per que en caviara de roba i m'en anara a entrenar, (canviat i vesten a entrenar), jo mentres preparare el sopar no pateisques en deia. Tinc molt que agrair-li i a més a més , encara tinc un motiu mes grant que en donará tota la força necesaria per afrontar la Marató fins el final. El motiu es que la tornen a operar de les cames i ho vullc fer per ella, per la gran afició que té i que sempre en diu qu'ella no podra fer-lo mai, aço m'emosione molt i al mateis temps en dona molta força.

El meu objectiu sera el acabar-la lo millor possible.

Que pugueu cumplir els vostres objectius!!!

Molta sort a tots!!!!

Gracies Zenaida!!!

II Marató Internacional Ciutat de Castelló

Avui 1 de desembre estem a menys de 10 dies per a l'inici de la II Marató Internacional Ciutat de Castelló. Molta il·lusió, esforç i sacrifici és el que estem invertint en aquesta prova. Cadascú de nosaltres ha pogut invertir unes setmanes i uns dies d'entrenament específic, dedicats exclusivament a aquesta gran prova que és la Marató.

El primer objectiu dels culrojospelmon que participem és el de ser finisher. Després si les circumstàncies i les forces ens acompanyen cadascú té les seues pretensions personals.

Particularment intentaré estar prop de les 3 hores, intentar fer una tirada super llarga a bon ritme. I si tot va bé i no hi ha cap contratemps, intentaré fer les sub 3h a Sevilla.

Esperem tindre un bon dia i complir amb les expectatives.

Sort per a tots en els vostres objectius.

Santi Garcia

Objectiu baixar de 3 hores la Marató !!

Com bé diu el títol el meu objectiu de final d'any es baixar de 3 hores la Martó de Castelló, intentaré fer-ho possible encara que vaig començar tard a entrenar ja que vaig començar a preparar-la el 21 de setembre i el 2 d'octubre ja vaig fer el primer test per veure com estave de forma ( ja que si no baixava de 40 min el Trainer me va dir que no mereixia la pena seguir entrenant per baixar de 3 ja que anem molt justos de temps) i van ser els 10 KM de 42yPico en el que vaig fer un temps de 39 min 22 segons i 20 dies mes tard el 22 octubre faig els 10 km de Borriana en 37min 53seg. a una mitja de 3:48 min/Km a partir d'aquest moment es quan començo a veure que els entrenaments estan fen efecte i al mateix temps crec que si segueixo aixi possiblement ho aconseguiré i aixo em dona forces per tal d'anar a entrenar.

El 6 de novembre faig la mitja marató de Castelló tercer i ultim test de carrera, Es presenta el dia de l'ultim test i el dia no comença gaire bé ja que fa molt d'aire i baixant cap a Castelló comença a ploure i al mateix temps jo acagar-me en Sant Petersburgo en la Kronya que kronya i .... !!!! Total que calen-te'm i ens fiquem a la linia d'eixida i que siga el que deu vulga. Vaig fer una eixida prou rapida i desprès vaig mantindre el ritme prou bé i vaig acabar en 1hora 21 min a un ritme mig de 3:48 min/Km al mateix ritme que al 10 km de Borriana. Quan vaig acabar i vaig veure el temps que havia fet no meu creia ni jo (en les tres curses he fet millor marca personal), en aquest moment crec que es possible aconseguir-ho, però tots el dies meu pregunto una i un altra vegada serè capaç ?? el dia 11 de desembre ho sabrem fins aleshores seguirem entrenat fort i en la mateixa il·lusió que en la que vaig començar el 21 de setembre.

XVII Mitja Marató Ciutat de Gandia

Diumenge passat, 13 de novembre, es va donar sortida a la XVII Mitja Marató Ciutat de Gandia, prova que va arribar als 2125 participants i que consolida a la prova gandiense com una de les més importants del calendari de carreres de la Comunitat Valenciana.

La carrera va ser dominada en tot moment per un grup de cinc atletes sent en el quilòmetre dotze, on l'atleta del Club de Córrer El Garbí Ouais Zitane, el qual amb el seu ritme va trencar la carrera i es va imposar amb un estil de córrer imparable.

Un total de 1901 atletes van arribar a meta, gaudint d'una gran organització que va contar amb 16 punts d'animació amb batucades, grups de música, animació de les organitzacions falleres i associacions de veïns de la ciutat. El temps va acompanyar la prova, malgrat que minuts abans de la sortida la pluja va fer aparició, va respectar la sortida i la carrera.

La prova de Gandia es consolida com una de les més ràpides i de major nivell de participació popular.

A títol particular, comentar que en aquesta ocasió vaig anar sol a Gandia, doncs la setmana anterior per altres compromisos no vaig poder correr la Mitja de Castelló on sí van anar el meus companys de culrojospelmon.

Després d'una eixida lenta i embossada, amb uns carrers no massa propicis per correr 2000 participants, conseguisc establir-me al ritme de 4.00-4.05 m/km que tenia previst. El Garmin marca ritme mig de 4.02 en el km 4. Vaig darrere d'un grup en el que em trobe còmode. Tinc bones sensacions i decidisc quedar-me en el grup, doncs hem de fer tot el passeig marítim d'anada i tornada i és molt possible que bufe el vent. Passe el primer control de xip del km 8 en 31.51. Gir de 180º i comença a bufar el vent. El grup se me'n va, no puc seguir-lo, em quede sol, desprotegit i l'esforç es nota. Poc abans del km 11 girem a la dreta, on per fi ja no bufa el vent. Ja no tornarà a molestar en tota la cursa. Torne a agafar el grup. Són 2 corredors els que marquen el ritme, la resta ens quedem a roda. I en el km 14 comencen a despenjar-se corredors i el grup s'estira.

Incomprenssiblement per a mi, els 2 corredors que tiraven afluixen el ritme, en lloc de continuar amb els que podiem seguir en eixe moment. Intenten reagrupar al personal i baixen 4/5 segons el ritme. Decidisc deixar el grup i aventurar-me tot sol pels carrers de Gandia. No veig cap grup davant meu. Cadascú fa la seua marxa agafant el ritme que millor li va. Pense que en arribar al km 18, que és el punt més alt de la cursa, el desnivell tornarà a ser lleugerament favorable.

Comence a notar el cansament a les cames i no vaig géns còmode. He de forçar el ritme per no baixar la intesitat. Passe el segon control de xip del km 18.200 en 01.14.49. Només em queda l'últim apretó i procure no baixar el ritme. Arribe a l'últim km, vaig a tope, estic a punt d'entrar a la pista d'atletisme on veig l'arc de meta. El Garmin marca ritme de 3.45 m/km. Agafe la recta final i pare el crono en 1h 25m 50sg.

Content i satisfet per la cursa i a més millor marca personal en Mitja Marató en més d'un minut.

1.25.50: 117 clasif. general - 26 veterà B

Aquest ha sigut l'últim test en competició, per a la marató de Castelló, on intentaré estar prop de les 3 hores. I si tot va bé i assimile els entrenaments, intentaré abordar les sub-3h a Sevilla.

Però això serà més endavant. Així que salut i kilòmetres.

Santi Garcia.

Voladores !!!!!

Avui he rebut les meves primeres sabatilles de competició i estic mes content que un gat en dos rates, despres de la meua millor marca en un 10000, alguns comentaris sobre aquest tipus de sabatilles i que el meu entrenador em va dir varies vegades que me'n comprare unes vaig decidir assesorarme de quines eren millors per mi i despres de varies opcions em vaig decidir per les Saucony Fastwich 5 em vaig decidir per aquestes per que ja en tinc varies de Saucony d'asfalt i estic molt content i volia anar a cosa mes o menys segura. Ara les provare en un parell d'entrenaments rapids per tal d'acoplarles al peu i el dia 6 de novembre a la Mitja Marató de de Castelló les estrenare en competició a veure si m'ajuden a baixar la meva marca.

Aci vos deixe una foto per que le pugueu vore.

VII 10.000 de Burriana

Ahir, a les 17 hores la vesprada, es va celebrar el VII 10.000 de Burriana.

En la carrera es van inscriure més de 300 participants. Va començar en el Pla, seguint pel Clot de la Mare de Déu, bona part de l'avinguda Mediterráneo, tornant de nou al Clot, el carrer Major i acabant al Pla, on estava instal·lada la línia de meta.

Santi S., Sergio i jo hem participat en aquest 10K com a preparació de la Marató de Castelló. En el cas de Santi S. era el segon test que feia, doncs fa uns dies havia corregut el 10K de Castelló. Mentres que Sergio i jo era la primera cursa que feiem dins d'eixa preparació per a la Marató.

Tots 3 hem acabats satisfets dels nostres temps, doncs els 3 hem fet la nostra millor marca en un 10K. Cosa que ens dona ànims i motivació per a continuar amb la preparació que tenim programada.
Així que a seguir entrenant!

Els nostres temps han sigut:

Santi Saborit - 37.53 - 26 general - 18 categoria
Santi Garcia - 39.49 - 50 general - 11 categoria
Sergio Roldan - 41.21 - 79 general - 52 categoria

Eixida amb el Sr Trainer

Després de mil i un intents al final hem pogut quedar quasi tot l'equip junt per poder fer una eixida conjunta amb el Trainer i fer un esmorzar, ja sabeu el que passa quan es tracta de junta gent quan un pot l'altre no i al reves.

Diumenge 16 d'octubre de 2011 a les 7,45 vam quedar Cristian, Santi, i jo que aniríem ha deixar uns cotxes a La Pelejaneta per tal de desprès poder tornar en cotxe i tindre les bosses allí dalt per tal de poder-nos dutxar, al arribar varem esperar a Roldan que pujava de Castelló i ens vam anar cap a Vilafamés que havíem quedat en Juan Luis el Trainer a les 8,15 hores per fer l'eixida del camp de futbol fins a La Pelejaneta un total de 12,72 km.

Vam ser tots puntuals i a les 8:16 ja eixíem del camp de futbol, vam anar a ritme suau ja que el dia abans Cristian i Juanlu van fer el 10 km d'Almassora els Santis vam fer l'eixida llarga i Roldan jo que se que va fer Roldan, crec que va fer sopar a casa en uns amics i es va bufar un poc !! jajaja, aquest comentari crec que em costara algun estiro d'orella però es igual. Anàvem comentat els entrenaments i curses d'uns i dels altres, va ser una eixida profitosa i distreta, Cristian va agafar el ritme de creuer i no el va amollar fins arribar a La Pelejaneta, jo pensava este te fam i ganes d'arribar per esmorzar, però al arribar a l'altura de L'Hostalas Santi i jo decidim fer un canvi de ritme i apretar un poquet al personal, arribem a La Pelejaneta en 01:02:39.

Estirem un poc i li diem a la quadrilla de neteja del restaurant que desprès de dir-nos que estem com una cabra per matinar per anar a córrer i un miler de bovades mes ens fan unes fotos i ens anem de cap a la dutxa.

Amparo ma mare ens prepara un esmorzar com el del dia de “La Pilarica 3 de 3” ou fregit, llonganisses,botifarres, xoriç, llom de porc, patates fregides, amanida de tomata, olives trencades, vi, gasosa, cafè i terry. Si esmorzarem tots els dies així mes d'un tindria colesterol triglicèrids i gota. Ens ho vam passar molt bé que es del que es tractava i ho repetirem el dia que puguem tornar a junta a tot el personal.

Juan Luis Porcar de part de tot l'equip t'agraïm i molt tota la feina i esforç que fas per nosaltres, això si a Santi Garcia apretal un poquet mes que fa els entrenaments i acabe sobrat.

P.d.: Si aconsegueix baixar de 3 hores la marató de Castelló esmorzarem abans del que vos penseu xicots però eixe dia ni vi ni llimona CAVA !!

Pilarica 2011: 3 de 3

Passaven els dies i s'aproximava la III edició de la Pilarica. Des de fa 2 anys, aquest dia, fem una eixida tots els culrojospelmon que acaba al restaurant La Pelejaneta, on ens dutxem i esmorzem. Per tant Santi S. va procedir a fer la convocatòria corresponent i després de publicar-la en el blog, van començar a sorgir alguns imprevistos.

Sergio treballava i no podia vindre. A Cristian li jugave el xiquet un partit amistós de futbol i havien quedat tots els pares per dinar junts. I Fabricio no es va pronunciar. Així es que Santi i jo, com podeu vore, no vam desaprofitar l'ocasió i cap a La Pelejaneta que vam moure.

El recorregut el de sempre: Vilafamés - Estrets - La Barona - camí vell de la La Pelejaneta - La Pelejaneta.

Després de 70 minuts i 14.5 km vam procedir a esmorzar uns bons àpats: amanida, pernil, olives trencades, all i oli i un combinat especial que podeu vore en la foto. Tot això regat en dos botelles de bons vins gentilesa de Francisco Angulo de Taninos.

Com diu el Gran Wyoming: "A l'any que bé més, però no millor, perquè és imposible!"

(En aquesta ocasió, i afortunadament, és un pinyolet d'oliva el que es converteix en ...)

FINISHER - XVI Ultra Trail CMAJ Trangoworld

El nostre company Sergio Roldan Marco, en representació dels culrojospelmon, ha sigut FINISHER d'aquesta duríssima prova en un temps de 22h 55m i en la posició 11, compartint el mateix temps en 4 participants més.

Finalment van ser 32 els participants que van prendre la sortida aquest cap de setmana en la XVI Ultra Trail CMAJ Trangoworld, amb 107km i 11.000m de desnivell acumulat, en un trajecte sense marcar. En categoria masculina va vèncer José Luis Arnal, que va deixar el crono en 16h 18m, mentre que en categoria femenina Penèlope Balaguer i María Mir van parar juntes el rellotge després de 26h 57m.

La tromba d'aigua que contra tot pronòstic va caure unes hores abans de començar la prova va deixar el sòl i l'ambient en millor estat de l'esperat, permetent que els seus primers 30km per la dorsal de la Serra Espadà, carregats de forts desnivells, fossin més suportables dels habitual. Això, unit a l'excel·lent preparació física dels participants d'aquesta edició, va trencar la tradició que més de la meitat acabessin retirant-se. En aquesta ocasió, tan sols 2 persones van haver de prendre aquesta fatídica decisió.

Aquesta tradicional prova s'ha convertit en un referent dins del mon de l'ultra trail, el que li ha valgut rebre 3 punts per a participar en la Ultra del Mont Blanc. El terreny és molt dur, amb forts desnivells constants; són 107km, gairebé 11.000m de desnivell acumulat. Però el que veritablement la diferència és la falta de senyalització de la carrera; els participants han de fer servir el mapa o GPS per a poder realitzar la prova. Això li dóna un caràcter d'aventura que tira per a enrere als quals només busquen la velocitat i la marca, però atreu als més purs d'entre els corredors del país.

Enhorabona a tots i especialment a Sergio.

"El que la sigue la consigue" i tú ho has aconseguit a la primera. Havies de fer una prova de 3 punts per al UTMB i ahí està. Eres un crack!

XVI Cuerpo, Mente y Alma en Javalambre

Hola a tots, com ja sabreu la setmana que bé fan el Ultra Cuerpo, Mente y Alma Alfondeguilla-Javalambre on jo estic inscrit amb el dorsal 17. Ahir vaig fer l'últim entrenament d'aquesta setmana de 25 km i ara a esperar al dissabte amb molts nervis perquè és la meua primera carrera de tants km acumulats però amb molt d'entusiasme per poder afrontar un repte com este. Així que ja vos contaré l'experiència.

107 km - 5.000 mts D+ - 28 hores

Amunt i crits ...

Carros de Foc SKY RUNNER

A l’anterior entrada del blog finalitzava dient: "Esperem tindre sort i que ens faça bon temps. Ja us ho contarem al tornar".

Doncs bé, ja hem tornat. Hem tornat d’una edició on les condicions meterològiques no han sigut géns favorables. D’això ja ens vam donar compte només arribar i eixir a fer unes fotos pels voltants del refugi. Feia vent fred i la temperatura era baixa.

Com ja sabeu nosaltres eixiem del refugi d’Amitges en direcció a Saboredo a les 7h del matí del divendres. Ací uns deixe un xicotet resum del que va ser per a nosaltres la primera experiencia en la Carros de Foc.

AMITGES – SABOREDO (50 min. de carrera)
Hem eixit els últims del refugi perqué el GPS no agafava senyal. Ens hem contagiat del fred del matí i com les forces encara estan intactes hem volgut agafar al grup davanter. Comentem que tal vegada hem anat massa ràpid.

SABOREDO – COLOMERS (1h 53 min. de carrera)
Baixant el coll de Sendrosa (2.451mts) Santi S. cau i es colpeja la cadera i el gluti. El colp ha sigut fort. Li fa mal i té dificultat per poder correr, però es pren un ibuprofeno i continuem poc a poc.

COLOMERS – RESTANCA (3h 40 min. de carrera)
Pujant de Colomers al Port de Caldes (2.568 mts), Santi S. decideix treure els bastons per ajudar-se a pujar doncs li fa prou de mal la caiguda. Sergio es depenja uns metres. Dalt del port fa un vent molt gelat i decidim continuar cap a Restanca on ens juntarem amb Sergio.

RESTANCA – VENTOSA I CALVELL (5h 10 min. de carrera)
Quant eixim de Restanca, Sergio arriba. Ja no ens tornarem a vore fins al dia següent en Amitges. Per anar a Ventosa decidim fer-lo per l’estany de Monges. Això vol dir que hem de retornar per on hem baixat a Restanca i desfer el camí que havíem fet. Això particularment m’afecta prou, doncs tinc la sensació que ens havíem equivocat i teniem de buscar el camí correcte, encara que no era així.

VENTOSA I CALVELL – ESTANY LLONG (8h 14 min. de carrera)
Comienza el baile i damunt ens toca amb la més lletja. Té collons la cosa. Només eixir de Ventosa adivinem per on tenim de pujar. Hem d’arribar i travessar el coll de Contraix a 2.748 mts. amb uns blocs de pedra que fan por. Bén bé no saps per on pujar i sembla que el coll cada vegada estiga més lluny. Però no penseu que quan has arribat dalt sents cap satisfacció, perquè ara has de baixar per l’altre costat fins el refugi (1.987 mts). Es dir 760 mts en 4km aprox. A mitad de la baixada Santi S. decideix parar a posar-se més roba, continua fent molt de vent i gelat. Abans d’arribar a Estany Llong sentim tronar i tot i que són les 15h de la vesprada sembla que siga de nit. El cel s’ha cobert de núvols.

ESTANY LLONG – COLOMINA (11h 31 min. de carrera)
De totes les distàncies entre el refugis aquesta és la més llarga, però a nosaltres se’ns va fer interminable. Només eixir d’Estany Llong comença a ploure i de vegades amb la pluja també cau pedra. Seguim poc a poc, doncs hem de pujar al coll de Dellui (2.577 mts). Continua plovent i caent pedra. La sensació de fred és horrible. Tant Santi S. com jo no ens sentim les mans gelades i notem com tenim dificultat per moure els músculs de la cara. La sensació tèrmica és per baix de zero us ho puc assegurar i si afegim que anavem banyats per la pluja i amb un fort vent, doncs la situació era prou fotuda.

Damunt per si tot açò era poc, a l’Estany de Cubieso, malinterprete una senyalització seguint per l’esquerra de l’estany, quan havíem d’anar per la dreta del mateix. Això ens fa perdre entre 20 i 30 min. fins que ens donem compte i tornem a agafar el camí correcte. Per fi arribem al refugi de Colomina on hi ha prou gent esperant entrar en calor per continuar. Nosaltres també vam estar molt de temps. Havíem de recuperar-nos estavem gelats i necessitavem entrar en calor.

COLOMINA – J.M.BLANC (14h aprox. de carrera. No ens van apuntar l’hora)
A l’eixir de Colomina ha parat de ploure. La tronada s’ha desfet i sembla que isca el sol. En un poc de sort, entrarem en calor, doncs el pas de l’ós i el coll de Saburó (2.667 mts) estan orientats al sudoest i per tant el sol ens dona de ple. Hem arribat al refugi de J.M.Blanc en llum del dia. Són les 21h de la nit aprox. i a partir d’ací decidim posar-nos la roba d’abric que ens quedava i el frontal.

J.M.BLANC – MALLAFRÉ (16h 23 min. de carrera)
A l’eixir de Blanc ens comenten que tenim tres possibilitats per seguir a Mallafré. Bé pel coll de Monestero (2.715 mts). Pels túnels de la canalització de l’aigua o bé per la pista del parking de Sant Maurici. Nosaltres decidim anar per la canalització de l’aigua. Decidim aquest recorregut perquè era el track que teniem carregat al GPS. Mentre baixem per la pista alternem correr i caminar fins que arribem al túnel que hi ha de salvar per la dreta. I efectivament el vam salvar, però ens vam jugar la pell un parell de vegades fins que vam trobar el camí correcte.

MALLAFRÉ – AMITGES (17h 49 min. de carrera)
Al arribar a Mallafré vaig beure el primer que vaig trobar, segons dient era beguda isotònica. Després vaig trobar el termo del caldo i vaig decidir beure’n un got, doncs la sensació de fred no passava de cap manera. Explosiva combinació. Aquella beguda isotònica i el caldo ho hi havia manera de que es feren amics i quan ja portaven una estona a tabalades per eixe estomec, pujant cap a Amitges, vaig tindre de parar a vomitar el caldo i l’isotònica del copón.

La sensació de benestar en el cos va millorar, però no quedaven forces per a més. Així que poc a poc, sense presa però sense pausa, vam arribar al refugi d’Amitges a les 00.49h, es dir 17h i 49m després de prendre l’eixida. On per cert tenien un termòmetre que marcava 3.5ºC.

Després de dutxar-nos i abrigar-nos vam preguntar pel nostre company Sergio. Ens van dir que estava en el refugi de J.M.Blanc menjant uns macarrons i que continuava en carrera.

Només quedava gitar-nos una estona i esperar que arribara Sergio, per al dia següent baixar a Espot i replegar la samarreta de FINISHER. Una samarreta guanyada amb molt d’esforç en un paisatge impressionant, dur i espectacular i una atenció al corredor fantàstica. Llàstima que per al dia de la cursa (una vegada a l’any) no estiga millor marcada, doncs hi ha molts recorreguts alternatius i no tot el món segueix el mateix itinerari.

Els nostres temps han sigut:

• Santi Saborit -17h 49m
  
• Santi Garcia - 17h 49m
  
• Sergio Roldan - 23h 45m

CARROS I CARRETES

Hola a tots, avui vull contar la meva experiència en la cursa de Carros de Foc que s’ha disputat aquest cap de setmana en la que ens vam presentar Santi S. Santi G. I jo mateixa.

La carrera va començar el dijous de mati a les nou en casa Santi on me estaven esperant els dos a que arribaria del treball per a moure cap a Espot on teníem que replegar el forfait per poder fer la cursa. He de dir que hem van fer patir molta fam, ja que jo m’avia alçat a les cinc del mati per anar a la feina i ells feia no res que havien desdejunat i no hi havia manera de que pararen a fer un mosset; al final ( no se si per pena o per pesat ) van parar a un area i vam poder fer un mosset. Desprès directes fins a Espot, on replegarem els forfaits, vam dinar i fer temps per omplir el taxi, ja que si no anava ple no ens pujava fins al alberge de Amitges on fiem nit i era el punt de partida de la cursa per a nosaltres.

Una vegada en el alberge, ens vam acomodar i preparar els trastos per la cursa i encara ens va donar temps de donar una volteta per reconèixer el terreny i fer-nos unes fotets per al àlbum abans de sopar. Desprès de sopar ens quedarem xerrant un ratet en els altres corredors que volien fer la cursa i mirant un mapa que ens havien donat els de l’organització per comentar aspectes de la cursa abans de anar a dormir. La nit va ser prou mogudeta; entre nervis, gent que no parava de menejar-se i d’altres que pareixien unes locomotores de lo que arribaven a bufar, no ens va donar temps de dormir molt. A les cinc i mitja ja estàvem desperts i a les sis repartien el desdejuni on ja estàvem tots preparats per començar.

A les set va començar la cursa pe als que estàvem allí ( ja que esta es podia començar del divendres a les set del matí fins les set de la vesprada del dissabte ), he de dir que esta cursa era la primera que feia d’aquestes característiques a la que hem presentava jo, encara que ja he fet dos edicions de la Marató i Mitja tinc que dir que no te res a vore ja que el desnivell de esta es queda ben allunyà de la de Carros ( ni punt de comparació ). Fins al tercer control ( refugi de Restanca ) vaig anar prou be, d’ací en davant el desnivell ja feia efecte a les cames i encara quedava lo millor el coll de Contraix, per a mi la part mes perillosa de la volta per ser la de mes desnivell i en roca solta tota ella. A la baixada del coll va ser on va començar a ploure i lo pitjor de tot, a pedrejar ( i jo en les Garmon, una sabatilla que per a l’aigua no es molt bona que diguem ). La baixada va ser mogudeta ja que un les condicions no acompanyaven i vaig pegar quatre bacs a terra. Una vegada en el refugi de Estany va començar a ploure fortet durant un hora i mitja mes o menys i desprès va eixir el solet, però el cos ja esta bullit de tant de palo, encara que no es motiu per a parar exina que “ AMUNT I CRITS “ “ AVANT, AVANT “ i poc a poc es fa camí fins que vaig arribar al refugi de Colomina on vaig tindre la sort de trobar a una companyera que va estar a punt de deixar-lo per el fred que tenia, li vaig deixar una samarreta que portava i la vaig convèncer per que m’acompanyare fins a la meta ( sense ella no se si aguera acabat la cursa, ja que de nit ens vam fer molta companyia que ens va vindre be als dos, sino jo crec que encara estaria perdut per eixos tossals, de nit veuen millor quatre ulls que no dos ). Eixirem ja en els frontals del refugi i desprès de perdre mos unes quantes vegades ja que de nit no es veien be les fites del camí i que estàvem ja cansats. Però poc a poc varem arribar al refugi D’amitges en 23h45m, ben bullits però en una sensació de Finisher que un nomes se pot tindre quan fa alguna cosa exina.

I si, son moltes hores però jo tinc una samarreta taronja que altres se la tenen que guanyar per a poder parlar de això....

Gracies a la gent que ens a donat ànims i als dos Santis per fer possible esta experiència. I ànims a la gent que tinga ganes de fer aquesta carrera tan dura però tant bonica.

Previ - Carros de Foc SKY RUNNER

L'itinerari de Carros de Foc uneix els nou refugis guardats que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici.

La travessa discorre en la seva totalitat per un terreny d'alta muntanya, a on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 mts. i 55 km. de distància. Almenys això és el que posa a la seua pàgina web perquè en molts altres perfils ixen prou més quilòmetres.

El Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran són les comarques que guarden una de les zones de més bellesa dels Pirineus i conformen el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici.

Descobrir aquets paisatges ha estat sempre un dels objectius de la majoria de muntanyencs.

Potser per això, en la zona van anar apareixent refugis amb la idea de facilitar ascensions i travesses. Amb el pas del temps aquests refugis han arribat a convertir-se en part del paisatge. Així ara podem trobar un total de nou refugis guardats que ens permeten recórrer la zona fent diferents combinacions d'itineraris.

Per fer el recorregut clàssic de Carros de Foc necessitarem entre 5 i 7 dies. Però per a la modalitat Sky Runner caldrà completar el recorregut en menys de 24 hores.

L'itinerari no disposa d'un marcatge especial. Passarem per zones a on les marques de pintura del GR11 són evidents. Trobarem trams a on unes estaques de fusta pintades de groc ens marcaran el camí. I la major part del temps seguirem el camí gràcies a les fites (pedres apilades) que altres muntanyencs van construir.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 mts. i 2.400 mts.

L'alçada mitja de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat pel que passarem és el Coll de Contraig de 2.745 m.

La modalitat de Sky Runner, que és la que pretenem fer Santi S., Sergio i jo, es pot començar des del 26 d'agost a les 7.00h fins les 19.00h del 27 d'agost. Pots iniciar el recorregut pel refugi que vulgues i fer-lo en el sentit que vulgues, però per completar-lo sempre cal acabar en el refugi d'inici i en menys de 24 hores. I per obtenir el títol de FINISHER, és imprescindible segellar el forfait en tots els refugis de pas.

El forfait és un carnet que és imprescindible segellar en tots els refugis per acreditar el pas per cadascun d'ells i poder obtenir els premis exclusius de Finisher.

Els propis refugis seran els punts de descans i avituallament, a on trobarem tot el necessari per a reposar forces. L'organització posa a disposició dels corredors, aigua, te, caldo, begudes isotòniques, fruita, etc.

El nostre punt de partida serà el refugi d'Amitges. Aquest refugi es troba a una alçada de 2380 mts, a la comarca de Pallars Sobirà. És propietat del Centre Excursionista de Catalunya. I s'accedeix des del municipi d'Espot.

Nosaltres prendrem l'eixida el 26 d'agost a les 7.00h del matí. Esperem tindre sort i que ens faça bon temps.

Ja us ho contarem al tornar.

Santi Garcia.

Últim entrene llarg per afrontar "Carros de Foc"

Dimecres 10 d'agost, Santi S., Sergio i jo, hem fet l'última eixida llarga i mig nocturna per preparar "Carros de Foc".

Això de mig nocturna és perquè vam començar a les 18.15h de la vesprada i vam acabar a les 00.45 de la nit. Motiu pel qual la mitat del recorregut el ferem de nit amb els frontals.

40km - 1700 mts D+ - 6h 29m

Amb tot el material necesari a la motxilla, l'equipament ha sigut el mateix de sempre:

• Impermeable, gorra, samarreta recanvi, calcetins recanvi, gorro, guants, buff, manguitos, manta tèrmica, botiqui, frontal, piles recanvi, bastons telescòpics, telèfon i 1,5 litres d'aigua en els bidons.

I per a menjar:

• Barretes energètiques, gels i 2 entrepans.

Com en altres ocasions Santi i jo, vam deixar aigua en un parell de llocs, sabent que teniem la font del Ros per entremig, on també podiem agafar aigua. Més o menys la distribució de l'aigua va estar bé, llevat de Sergio que se li va acabar sobre el km 32 i Santi i jo li'n vam passar dels nostres bidons per arribar al km 35 / 36, on estava l'últim avituallament líquid.

La veritat es que va fer prou bon dia. Evidentment amb calor, però no amb eixe sol asfixiant que vam patir l'altra vegada. El que si hi havia era molta humitat i durant les 3 hores i pico que vam anar de nit es suava igual que durant el dia, per això la necessitat de líquids va estar ajustada.

Sobre el recorregut dir que va estar entretingut. Tot i no haver-lo fet mai va estar dins de les previsions de fer 40 km i superar els 1500 mts de D+. Almenys, com podeu vore, nosaltres vam quedar contents i satisfets.

Aquestos dies que queden per anar a "Carros de Foc" intentarem conservar la condició física, cosa que no serà fàcil, doncs són les festes de Vilafamés, però per intentar-ho que no siga.

Santi Garcia.

V Cursa de Muntanya de Vistabella

Diumenge 7 d'agost, Vistabella ha organitzat, la cinquena cursa de muntanya valedera per a la III Lliga Castelló Nord.

Més de 350 participants hem prés l'eixida per disfrutar d'un recorregut amb unes vistes espectaculars del macís de Penyagolosa. Son 26 kilòmetres de cursa i 960 metres de desnivell positiu. A estones hem corregut a 1600 metres d'altitud i amb fresqueta.

Tot i que al final, quan l'ombra dels pinars i carrascars ens han abandonat, han donat pas a un sol de justícia que junt als kilòmetres transcorreguts, han fet que diversos corredors patiren calambres en l'última part del recorregut.

Aquesta V edició de Vistabella ha sigut la del debut dels culrojospelmon en aquesta cursa. Per diferents circumstàncies mai havíem pogut estar a Vistabella, però de bén segur que no serà l'última, doncs el recorregut és magnífic i l'atenció al corredor espectacular. Aquesta cursa és la que altres municipis haurien de tindre de referent. El poble de Vistabella i el Club de Muntanya Vistabella ens han fet gaudir d'un dia d'esport per la muntanya. Enhorabona i si seguiu així consolidareu aquesta cursa dins del calendari provincial.

La nostra classificació ha sigut la següent:

Santi G. - 2h 28m - clasif. gen. 37
Santi S. - 2h 32m - clasif. gen. 47
Sergio - 2h 41m - clasif. gen. 78
Fabricio - 3h 19m - clasif. gen. 225

A banda de nosaltres també han hagut altres corredors de Vilafamés que han estat a Vistabella com: Isaac, Miguel, Sofia, Gustavo i Antonio. Per tant, podem dir que ha sigut una alta participació dels corredors del nostre poble.

Felicitar-vos a tots per la cursa que heu fet i desitjar-vos un bon estiu!

Santi Garcia.

Entrene 50km: III Volta al Terme de Vilafamés

Dimarts passat, 19 de juliol, i contents com unes pasques com podeu vore, Sergio, Santi i jo mateix, començavem la volta al terme de Vilafamés de 50 km.

Com alguns ja sabeu, el 26 d'agost tenim previst anar a fer la cursa "Carros de Foc" en la modalitat Sky Runner i per tant havíem quedat en fer un parell d'eixides llargues per poder afrontar aquesta cursa d'ultrafons en les millors condicions posibles i per tant no ens vindria gens malament fer un parell d'entrenaments amb bastons, motxila i tot el material necessari per a una prova d'aquestes característiques.

I així es com a les 17h de la vesprada comencem el recorregut amb una contínua pujada d'uns 400 mts D+. De seguida ens vam adonar que el calor ens podria fastidiar de bona manera, doncs hi havia moments que no corria gens l'aire i la hidratació era fonamental. Cosa que ens havíem organitzat Santi i jo per deixar aigua en tres llocs diferents del recorregut.

Vam patir un parell de moments de crisis, on ens vam arribar a plantejar si continuar amb el recorregut o adreçar cap a Vilafamés retallant al màxim el recorregut. Però com tinc uns companys, que a banda d'amics són més cabuts que el copón, doncs avant que vam anar. Això sí. Vam parar, vam beure i menjar en tranquilitat per poder continuar i acabar la volta que ens havíem proposat.

Jo particularment, hem vaig trobar bé fins el km 40. En la part final tenia les cames molt pesades i hem costava trotar, possiblement perquè no estava recuperat del tot de la cursa del diumenge a Morella. Però al final i després de 7h justes vam finalitzar el recorregut de 50 km.

Ara a recuperar, seguir entrenant i a principis d'agost prepararem una altra eixida llarga per poder estar en "Carros de Foc" en les millors condicions posibles.

Santi Garcia.

II Cursa de Muntanya de Morella 2011

Diumenge 17 de juliol, Morella ha organitzat, per segon any consecutiu, una altra cursa de muntanya dins de la III Lliga Castelló Nord. Els 200 participants hem pogut disfrutar del paisatge on s'endisa aquesta ruta, que consta de 23 quilòmetres i 950 metres de desnivell positiu.

Pel que fa a la cursa, i coneixent el recorregut de l'any passat, convenia eixir fort des del principi, doncs poc després de passar per l'aqueducte agafem una senda d'uns 3 km de pujada i es fa complicat poder avançar posicions. Sense parar en el primer continue cap amunt i poc després ens trobem en una ramaderia de bous, on hi havia de passar pel costat sense perdre'ls de vista.

Tot seguit tornem a agafar una forta pujada que passa pel costat dels aerogeneradors, on està situat el 2n control i de seguida una baixada llarga que en alguns trams és prou tècnica i hi ha d'anar prou en compte, fins arribar a Xiva (3r control).

A partir d'ací queda la 3a i última pujada forta de la cursa. El calor i el cansament comença a notar-se en les cames i decidisc prendrem un gel. En aquesta pujada passe a dos corredors veterans i només coronar la pujada tinc a un altre a 20 mts davant meu. Els dos ens coneixem d'altres curses i ell comença a baixar a un ritme que se me fa difícil retallar-li distància.

Arribem al 4t control on ell pare per agafar un got de líquid, moment que aprofite per passar-li i em llance a baixar cap a meta. Ja queda poc per arribar a la Alameda i veig que tinc una distància considerable per a que em puguen alcanzar.

Per fi entre en meta en 2h 08m (3 minuts menys que l'any passat).
El 25 de la general i el 7 de veterans A.

Repecte a l'organització de la cursa el millor per a mi ha estat el marcatge. A diferència de l'any passat enguany ha estat impecable. Dels avituallaments en carrera no puc dir res perquè en el meu cas, només faig ús de líquids i en tots els que estaven anunciats hi havia aigua i aquarius, per tant per a mi perfecte.

Prou fluix estava el de meta, on després d'haver-te donat una bolssa en només un munt de fulls publicitaris (ni samarreta, ni buff, ni calcetins, ni sabatillero, ni gorra, i mira que hi ha coses), pensavem que tindriem un avituallament especial, però nuestro gozo en un pozo ... justet, justet.

Des del meu punt de vista, pujar a Morella ja es un esforç considerable per la distància. Te costa 15 euros. Més que qualsevol altra cursa dels pobles del voltant de Castelló. Per tant crec que s'hauria de cuidar més al corredor.

De moment he fet les dos edicions que s'han celebrat, però possiblement a l'any que vé me'n vaja a la platja en la familia.

Santi Garcia.

Kilian Jornet a "El Matí de Catalunya Ràdio" (11.07.2011)

Aci teniu una entrevista que li van fer ahir al puto amo de la muntanya.

Xesc terés: "Una cursa és una lliçó de vida"

Ací vos deixe una entrevista que he vist publicada al diari ARA.

Este tio es una maquina de fer quilometrés !!!

Xesc terés: "Una cursa és una lliçó de vida"

Entrevista completa:

Xesc terés: "Una cursa és una lliçó de vida"
Perfil. En mig any Xesc Terés (Sabadell, 1967) ha corregut més de 3.000 quilòmetres! Quan parla de córrer és apassionat i li brillen els ulls i amb tot el seu cos, eixut i fibrat, comunica caràcter, constància i serenitat. No li interessen les marques, només competir contra ell mateix. Ho té difícil: l'última proesa va ser quedar quart a The Track, 520 quilòmetres en 9 dies.

Xesc terés: "Una cursa és una lliçó de vida"

Maratonià? Megamaratonià? Ultramaratonià? Terés esgota els qualificatius. Li agrada córrer curses amb etapes que oscil·len entre els 30 i els 120 quilòmetres diaris per deserts i paisatges inhòspits, a 50 graus de temperatura, amb l'aigua racionada i alimentant-se només del que pot dur en una petita motxilla. La primera pregunta és evident.

Per què?

Tinc moltes respostes, però a Austràlia he descobert la que crec que avui és la vertadera. Vaig començar a córrer quan era petit perquè no encaixava en la societat; vaig fer triat lons perquè eren una cosa nova, i vaig anar ampliant les distàncies per veure què passava amb el meu organisme i el meu cap. La curiositat és el meu motor. Em vull arribar a conèixer millor. El cos és una màquina increïble i si la gestiones i la cuides bé, podríem dir que no té barreres: el límit el posa l'ambició.

Com es planteja una cursa d'aquestes dimensions?

Et diré una frase d'un amic meu: "Amb les tres C: calma, control i collons". No importa com comences sinó com acabes: començar com un vell per acabar com un jove. A la part final tothom pateix i has d'intentar adaptar-te al que hi ha. Et fa mal el genoll, l'esquena... En el meu cas em dic que no he de deixar de desplaçar-me. La persona més intel·ligent no és la que més en sap, sinó la que millor s'adapta.

Només pot menjar el que porta a sobre?

Sí. Perquè et facis una idea, a l'última etapa d'Austràlia, de 128 quilòmetres, vaig esmorzar una compota de poma liofilitzada amb una infusió. I en cursa, 14 hores corrents, vaig menjar sis orellanes i una barreta de pinya. I aigua, minerals, glutamina i un complement nutricional. I res més.

Racionen l'aigua?

En algunes curses sí. Et donen entre 8 i 12 litres per dia.

I amb això ha de cuinar, beure i rentar-se? Jo no em rentaria...

No, fas el mínim [riu].

I cuineu?

Sí, al final de cada etapa instal·les una tenda, fas un foc i escalfes l'aigua en un cassó, on desfàs el menjar lio filitzat que portes. És molt maco perquè és molt humà. Pensa que aquí, a la nostra societat, tots portem ritmes i vides diferents. Allà tothom és igual. En algunes proves jo he conviscut en la mateixa tenda amb un directiu d'una multinacional, un que està a l'atur, un funcionari, un autònom... Allà tots som iguals. I un altre detall molt maco d'aquestes proves és que els dos primers dies tothom és molt competitiu, però al tercer arriba el cansament i la gent només pensa en acabar i aflora en la gent una faceta molt més solidària. Hi ha una vessant humana extraordinària.

Quin és el premi per al primer?

Una copa.

Ja està?

Sí. A la majoria de proves d'aquest tipus no hi ha diners en efectiu. I si n'hi ha, 1.000 euros o 500 euros.

I com s'ho paga tot?

Tenia alguns espònsors, però han baixat amb la crisi. Hi ha empreses que em proporcionen material i suplementació natural i la resta m'ho finanço jo, fent xerrades sobretot.

Què n'opina la seva dona?

M'entén, ho aprova. L'única cosa que diu és: "Necessites fer-ne tantes?" És que en faig una al mes durant nou mesos a l'any. Però també m'ajuda: en una cursa de 217 km a Death Valley, a Califòrnia, li vaig dir: "Em retiro, no puc". I ella no em va deixar. "No dius que el més important és acabar? Pots caminar. Doncs acaba caminant! Tens febre? Has vomitat? No. Doncs continua". Em va fer reflexionar, vaig fer la volta a la cursa i em va canviar la manera d'enfocar les proves d'ultrafons.

Què es més important, la preparació física o la força mental?

El més important és una altra cosa: l'equilibri mental. Crec en la força mental, però és una arma de doble tall, perquè a vegades va molt lligada a la pressió, a l'exigència. En canvi sense equilibri mental no aguantes. I és molt més natural: estic aquí perquè vull i estic fent el que realment m'agrada. No importa la posició.

I paga la pena tant d'esforç i tant de patiment?

Totes aquestes proves m'han ajudat a ser més pragmàtic, més simple, a veure el que és important i el que no. En aquests proves tan dures i tan llargues t'adones que hi ha moltes coses a la vida que creiem que són necessàries i que realment no fan falta per ser feliç o per viure millor. Són lliçons de vida concentrades.

VII Cursa de Muntanya a Benassal 2011

Diumenge passat es va celebrar la VII Volta de Muntanya de Benassal, sobre un recorregut de 21 km i 840m D+. Aquesta cursa era la III prova puntuable de la Lliga Castelló Nord. En aquesta ocasió anem Antonio, Fabri i jo. Això ja dona, com a mínim, conversa per al trajecte de pujar i baixar en el cotxe. Bona diferència de l'any passat.

Fabri i Antonio no havíen estat en cap edició i jo només recordava diversos trams de l'any anterior. Així que vam estar comentant sobre els temps aproximats que podriem fer.

Per la meua part només començar tenia sensació d'anar massa forçat, però vaig intentar mantindre el ritme per no perdre posicions en els primers trams de baixada per senda en direcció al rivet. Sense parar en el primer control guanye unes quantes posicions i em trobe més còmode agafant el meu ritme.

M'agrupe en un parell de corredors que per pista i cara amunt se me'n vam uns metres per davant, però quan agafem senda cap avall baixen el ritme i ens tornem a agrupar sense deixar-me passar. Açò es repeteix en 2 ó 3 ocasions, cosa que em fan perdre uns segons que a la fí seran els que em faran falta per poder baixar el temps de l'any passat.

Recordava que deprés de l'ermita de Sant Cristófol hi havia uns trams de senda tècnica en certa dificultat i si no volia tornar a perdre més temps havia d'eixir del control per davant d'ells. Em va costar perquè la pujada a l'ermita és dura encara que no molt llarga.

Isc de l'avituallament per davant d'ells, però ja no em queda temps per recuperar i en la baixada hi ha d'anar en compte, doncs és més complicada del que recordava.

Al final arribe a meta en 2h i 2m. Un minut més que l'any passat.
Antonio entre en 2h 16m i Fabri en 2h 38m.

Satisfets pels temps que hem fet cadascú, ens dutxem, ens canviem i passem compte de l'esmorçar que havia preparat l’organització, que tot i que no era massa variat, sí que hi havia quantitat per menjar i beure el que vullgueres.

Des de Dénia con amor, Santi Garcia.

L'estiu ha arribat i amb a ell un bon grapat de curses

La temporada d'estiu ja està ací i amb ella també les curses per muntanya. Per a aquells que tenim intenció de fer-ne algunes, pose les dates de les que tenim més prop de casa i poden ser més interessants:

• 26 juny - 4a Cursa Serra d'Orpesa
  
• 02 juliol - VII Cursa de muntanya de Benassal
  
• 10 juliol - XIII Marxa al Bartolo
  
• 17 juliol - II Volta de muntanya de Morella
  
• 23 juliol - XIII Cursa de muntanaya Serra d'en Galcerán
  
• 07 agost - V Cursa de Vistabella
  
• 13 agost - 5a Volta a les Fonts d'Eslida
  

Tot i que el calor comença a apretar i apeteix més tombar-se baix de la sombrilla en la platja, intentarem estar present en alguna d'elles. Jo per la meua part tinc predilecció per les curses de la Lliga Castelló Nord, que continuarà amb la 3a prova puntuable el pròxim 2 de juliol a Benassal.

D'altra banda cal dir que hem tornat a començar amb les eixides matineres (6h matí), per tal d’evitar el calor que ja comença a fer per les vesprades. La intenció es de poder mantindre un bon estat de forma per a finals d'agost, doncs Santi S., Sergio i jo tenim previst anar a fer "Carros de Foc" en la modalitat Sky Runner (24 hores).
Un recorregut que uneix nou refugits que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, però això ja ho contarem més endavant.


Santi G.

QUE JA TORNE A DONAR GUERRRRAAAAAAAAA

UN RAIG DE SOL

Per fi ja se veu un poc el sol en la meua vida. Ahir i el dilluns vaig eixir a provar com responia el peu i el resultats, de moment, han segut prou bons. Tot i que encara tinc una molèstia en el peu de moment va prou bé i no em fa el mal que ni em deixava córrer i que ja portava unes quantes setmanes molt llargues en alguna que altra descàrrega i patiment per culpa de les electròlisis.

Tot i això tinc que donar les gràcies a estes, perquè sense les quals no se si estariem en este estat en estos moments. També he de dir que encara no esta clar que haja acabat totes les sessions de rampaes , tinc que esperar tres setmanes a vore com evoluciona la cosa però fa bona pinta. No res mes xicots ja no me estire mes, jejeje, ara a córrer i a disfrutar d'aquest deport que tant ens agrada.

Amunt, amunt....

III Lliga de curses de muntanya Castelló Nord

A partir d'enguany la Lliga Castelló Nord es denominarà també Copa Diputació. Per tant, aquesta tercera edició, es denominarà, III Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord, Premi Grup CRM – Ruralcaixa i I Copa Diputació de Castelló. Ahí queda eso.

La Lliga continúa aquest 4 de juny en Vall d'Alba, amb la segona prova puntuable.

Aquesta és la 7a edició de la Volta de Muntanya de Vall d'Alba que organitza el Grup Senderista l'Albea i l'Ajuntament de Vall d'Alba. El recorregut discorre pel terme municipal de la localitat, amb una distància de 12 km i una altitud de entre 300 i 400 metres.

Donada la proximitat de Vall d'Alba amb el nostre poble i les característiques de la prova, molts culrojos serem de la partida i així augmentar el número d'aficionats a aquest bonic esport en la nostra provincia.

Santi Garcia.

TE TINDREM PRESENT IRENE

Els Culrojospelmon sentim molt la mort d'una amiga i companya de fatigues, des d'ací volem fer arribar el nostre condol i estima als familiars, amics i molt especialment a Miguel i la seua filla Laura.

Ha sigut un gran colp per als amants de l'atletisme provincial i especialment de les curses de muntanya.

Tot el que podem dir es poc per tal d'expressar la ràbia e impotència que sentim. Tan sols dir-te Irene, que sempre te guardarem un raconet en el nostre cor.

Molts ànims per a Miguel i a seguir lluitant.

Una abraçada ben forta dels culrojospelmon.

Crónica de la XIII Marató i Mitja 2011

Amb l'entrada que vaig fer de "Les primeres valoracions" hauria de donar per finalitzats els comentaris u opinions sobre aquesta edició de la Marató i Mitja pel que a mi respecta. Però han sigut tantes les hores d'entrenaments i els matinons de cap de setmana per eixir a córrer per la muntanya, que la satisfacció supera a qualsevol esforç. I per tant vull descriure el que va ser per a mi la carrera. Així que si teniu un moment i us apeteix, us deixe la crónica de la cursa.

Santi Garcia.

Primeres valoracions. XIII Marató i Mitja. Castelló - Penyagolosa

Ara que ja han passat unes hores de la Marató i Mitja voldria fer les primeres valoracions del que ha sigut per a mi aquesta XIII edició. Una edició, com ja sabreu, duríssima. On ha passat de tot. Des del calor més asfixiant amb un sol de justícia i tronades de pluja i pedra. Tota la gent que ha acabat té un mèrit impressionant.

Felicitats per a tots i per suposat, molts ànims per als que ho han intentat i no han pogut arribar per diverses circumstàncies. La MiM és així, hi ha de seguir intentant-ho, no desanimar-se i l'any que vé a tornar-ho a provar.

Pel que fa a la meva carrera, les pretensions eren de ser sub 7h, doncs fa dos anys fent una molt bona cursa i amb una climatología molt més favorable no va poder ser per molt poquet. Enguany tampoc ha sigut fácil i el patiment s'ha fet notar sobretot a partir de Sant Miquel de les Torrocelles on el calor ens ha castigat en excés. I els calambres han fet acte de presència de manera intermitent, però cada vegada més intensos.

La satisfacció d’haver-ho aconseguit és indescriptible. Com ja comentava en el previ, vore per entremig dels arbres els teulats de l'ermitori, sentir per megafonia l'arribada dels corredors i en l'última curva un seguit de crits d'ànims de la familia, amics i aficionats de la MiM i poder parar el crono en 6.59.52 han fet emocionar-me.

Per fi he complit el meu desig amb la Marató i Mitja. Ser sub 7h, per molt poquet, però a mi m'ompli molt.

Vull donar les gràcies en general a tots els que m'heu animat al llarg del recorregut i sobretot, i per ordre cronològic a: Zenaida, Abel, Tomàs, Clara, Santi (pare), Sandra, Carlos i molt, molt especialment a Justo, Pili, Tatiana, Raquel i Arnau que aguanten any rere any la jornada maratoniana de la MiM.

A Santi Saborit dir-li que si jo ho he fet tú també pots fer-ho, enguany havíem entrenat per aconseguir-ho. Com ja hem parlat les circumstàncies del voltant també compten i les teues no eren les més adequades. A l'any que vé més i millor.

Santi Garcia.

Previ. XIII Marató i Mitja. Castelló - Penyagolosa

Ja estem a la recta final de la XIII MiM (Marató i Mitja Castelló - Penyagolosa). Tot el que s’havia de fer ja està fet. Canvis de ritme, sèries llargues, sèries curtes, costes, rodades de recuperació, eixides llargues, … En definitiva, un fum de quilòmetres per poder afrontar aquest repte de 63km i 2.850 mts de desnivell positiu. I en aquest fum de quilòmetres ha hagut de tot. Dies de pluja que feien traure el xubasquero de l'armari. Dies de sol i calor, on buscavem tots els punts d'aigua per refrescar-nos i omplir el bidó. Dies de son, que no volies que sonara el despertador. Dies on les forces semblaven que mai s'acabaven i altres on només pensaves en tornar a casa i sentar-te al sofà fins al dia següent.

Enguany són molts culrojos els que s'han animat a fer aquesta cursa, possiblement l'any de major participació pel que fa al nostre poble Vilafamés. La finalitat de tots es arribar a Sant Joan. Poder vore per entremig dels arbres els teulats de l'ermitori i sentir per la megafonia l'arribada dels corredors és una sensació indescriptible. Almenys per a mi ho és i en eixe mateix moment no ho canviaria per res del món.

Per a alguns dels culrojos són ja moltes les edicions celebrades en aquesta prova. Altres repeteixen pensant fer un bon temps. I altres es donaran per satisfets en creuar a la línia de meta en la seua primera participació. Però en el fons la màxima aspiració de tots es arribar. Poder ser FINISHER en una prova d'ultrafons on s'han invertit tantes hores d'entrenament i s'han fet tants quilòmetres, és la màxima satisfacció que es pot obtindre per un corredor. Si després la marca realitzada correspon a la que tenies previst, això ja és massa pa la carabassa!

Esperem tindre un bon dia i que els resultats siguen els que cadascú ha previst.

Sort per a tots.

Santi Garcia.

Colaboració Setmana Santa 2011

DIUMENGE DE PASQUA:

11.30h. Processó de la Trobada (De l'Església Parroquial de l'Assumpció, surten la Mare de Deu i Jesús ressuscitat que se separen per trobar-se a la Plaça de l'Ajuntament per tornar junts de nou a l'Església Parroquial).

Aquesta era la programació que hi havia al poble per al diumenge per el mati.

Així que un parell de culrojospelmon van anar a fer l'entrene del diumenge, la volta no va ser molt llarga però va ser un poc pesada ja que no estan molt acostumats a portar tant de pes.

Des de l'obispat ens han donat les graciés per la vostra col·laboració i ens demanen que no us agafeu cap compromís per a les pròximes processons ja que com van quedar contents en vosaltres voldrien que repetireu.

També volem agrair la col·laboració del fotògraf.


Atentament

L'Escolanet